Gerard Osorio: «A casa hem competit de tu a tu contra tothom»

Gerard Osorio celebrando

Màxim anotador de l’equip aquesta temporada

Gerard Osorio, de 31 anys (1993), és l’oposat titular de l’Instercap Asisa Tarragona SPSP, sent una peça clau en l’esquema de Vlado Stevovski. Amb una trajectòria que l’ha dut per diversos equips i competicions de primer nivell, la seva experiència i qualitat han estat fonamentals per al creixement de l’equip roig. Aquesta temporada afronta el repte de liderar amb el seu joc i aportar tota la seva veterania en el retorn dels cooperativistes a la màxima divisió estatal, a més de certificar la tan desitjada permanència.

En Gerard coneix bé l’exigència de la categoria i la importància de mantenir la mentalitat competitiva en cada partit. D’altra banda, la seva presència és un referent per als jugadors més joves, que veuen en ell un exemple de treball i constància.

Gerard Osorio, jugador de Tarragona SPSP
Gerard Osorio atacant una pilota contra UPV Leleman Conqueridor | Albert Fabregat

El camí fins a ser oposat

PREGUNTA: Ets oposat, una posició clau en l’atac. Sempre has jugat en aquesta posició o vas començar en una altra?

RESPOSTA: No, realment quan vaig començar, com sol passar quan ets més alt que la mitjana, vaig jugar en diverses posicions. Al principi fas una mica de tot, però després em vaig anar orientant cap al rol de central. Tot i això, ja en etapa cadet i juvenil de primer any, vaig començar a jugar tant de receptor com d’oposat.

P: Quines creus que són les qualitats essencials per a un bon oposat?

R: Més enllà de la part tècnica, crec que un oposat ha de ser capaç de trobar solucions en situacions complicades. Moltes vegades ens arriben pilotes altes o no del tot idònies, i hem de ser capaços de convertir-les en punt. Però, per sobre de tot, la funció principal d’un oposat és atacar.

P: Has jugat amb molts col·locadors al llarg de la teva carrera. Amb quin has sentit millor connexió a la pista?

R: És complicat escollir-ne només un. He jugat amb molts col·locadors i amb diversos he tingut una gran connexió. Per exemple, amb l’Héctor García, que també va jugar aquí, o amb l’Ángel Trinidad. Al final, amb el temps i la feina, acabes entenent-te amb tots.

Héctor García colocando un balón en el CV SPSP
Héctor García jugant al CV SPSP | RFEVB

La trajectòria de Gerard Osorio

P: Has jugat en equips històrics a Espanya i també a França. Com han influït aquestes experiències en la teva evolució com a jugador?

R: De cada equip i de cada etapa n’aprens alguna cosa. No a tots els equips tens el mateix rol o la mateixa responsabilitat, però sempre en trec alguna cosa positiva. Fins i tot de temporades més complicades, com la passada, pots extreure aprenentatges que t’ajuden a millorar.

P: Precisament, la temporada passada vas estar al Villena-Petrer. Aquest estiu vas decidir venir a Tarragona. Què et va convèncer per apostar per aquest projecte?

R: Vaig parlar diverses vegades amb el Vlado i el Nenad, i em van mostrar el seu interès perquè vingués. També tenia referències de companys que havien estat aquí i parlaven molt bé del club i de l’ambient de treball. Jugar en un equip català també era una cosa que em motivava. Tot va sumar per prendre la decisió de venir.

Gerard Osorio: una peça clau per a la permanència

P: Dus 311 punts en atac en 19 partits, amb una mitjana de 16,4 punts per partit. A més, ets el tercer millor sacador i el quart màxim anotador de la lliga. T’esperaves aquest rendiment a l’inici de la temporada?

R: No en sabia les xifres exactes. Després de cada partit analitzem les estadístiques, però no m’hi fixo massa. És cert que l’oposat sol ser el jugador que més punts fa en un equip. He tingut altres temporades en què també he estat en xifres similars, però l’important no és només la quantitat de punts, sinó l’eficàcia i l’impacte en el joc de l’equip.

P: Ets un dels jugadors més utilitzats pel Vlado, havent disputat tots els sets de la temporada. Com afrontes aquesta confiança?

R: Per a mi és una cosa positiva. Jugar et dona confiança. La responsabilitat és la mateixa que la de qualsevol altre jugador de la lliga en la meva posició. Alguns dies em tocarà a mi assumir el protagonisme ofensiu, però altres dies serà un altre company. L’important és que l’equip sumi.

Gerard Osorio: «He millorat força en el servei. És un aspecte que hem treballat molt i s’ha reflectit en els partits.»

P: Hi ha algun aspecte en què t’agradaria continuar millorant?

R: Sí, alguns detalls tècnics, com la varietat en els recursos d’atac. El Vlado insisteix que busqui més opcions, com fintes més precises o jugar més amb el bloqueig. Són coses que continuo treballant per millorar la meva efectivitat en aquells moments clau.

L’objectiu d’Instercap Asisa Tarragona SPSP és la permanència

P: L’equip està en plena lluita per la permanència. Com esteu afrontant aquest tram final?

R: Sabem que no hi ha res fet. Queden tres partits, però només ens hem de centrar en el proper. A casa hem competit de tu a tu contra tothom, i tenim confiança que podem aconseguir els punts necessaris per assegurar la permanència.

Gerard Osorio junto a sus compañeros celebrando un punto
Instercap Asisa Tarragona SPSP celebrant un punt | Albert Fabregat

Gerard Osorio: «El Vlado em dona indicacions en moments puntuals: ajustar el servei, buscar alternatives en atac, etc. És molt detallista i sempre ens dona eines per millorar.»

P: El proper partit és contra el Pamesa Teruel. Què n’esperes d’aquest enfrontament? Com l’afronteu?

R: Bé, una mica el que deia abans: el partit, sent aquí, ells vindran d’una setmana en què han jugat la Copa del Rei i després tenen un altre partit aquesta setmana, cosa que pot ser una arma de doble tall. Tant pot ser que arribin amb més ritme, com que necessitin una mica de descans. El més important és el que treballem al nostre costat de la xarxa. Estic convençut que, si donem el màxim que podem donar, podrem treure el partit sense problemes.

P: I ja per acabar, què li diries a l’afició de cara a aquest partit?

R: Li diria a tothom que pugui acostar-s’hi, que ho faci, i si encara no ho han fet, que vinguin, perquè segur que s’ho passen bé i a nosaltres ens dona aquest impuls extra per afrontar el partit. Quan juguem a casa es nota molt i s’agraeix molt el suport de l’afició.

Foto de la portada: Albert Fabregat

Veronika Stevovska: «Podem competir contra tots els equips»

Veronika Stevovska jugando en el senior femenino de Tarragona SPSP

Una de les majors promeses del club

Veronika Stevovska, de 16 anys (2008), és la col·locadora titular del sènior femení del Tarragona SPSP. Després de més de mitja vida dedicada al vòlei, ara se li recompensa tot aquest esforç i dedicació.

Veronika Stevovska: «Porto més o menys set anys, però des de molt petita he viscut les emocions del vòlei perquè el meu pare ha estat jugador durant molts anys en aquest club.»

Tot i que li va costar molt controlar els nervis quan sortia a jugar, les seves companyes i l’Edu, l’entrenador, l’han ajudat molt a treure’s pressió.

La canterana roig-i-negre reconeix que quan un partit es posa en una situació complicada, dirigeix l’equip per intentar remuntar i acabar guanyant. Tot i que l’objectiu és jugar bé, competir i gaudir a la pista, la cirereta del pastís seria classificar-se per als play-offs d’ascens a Primera Nacional.

PREGUNTA: Quines característiques creus que ha de tenir una bona col·locadora?

RESPOSTA: Bé, crec que cal treballar molt per aconseguir millorar la tècnica i la precisió. També és clau prendre bones decisions en cada moment, ja que una bona distribució del joc t’ajuda a aconseguir les victòries.

P: Tens alguna referent?

R: Sí, m’agrada molt des de sempre la Maja Ognjenović, que és la col·locadora de la selecció de Sèrbia. I també m’agrada aprendre de les jugadores a nivell internacional. Veig molt la Lliga italiana i la Lliga de Campions.

Maja Ognjenovic colocadora selección Serbia voleibol
Maja Ognjenovic col·locant una pilota | FIVB

P: I de què jugaries si no fossis col·locadora?

R: La meva posició m’agrada molt des de sempre, però si no, potser d’oposada, perquè també em crida molt l’atenció.

Els inicis de Veronika Stevovska al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau

P: Estàs al club des de fa anys, què recordes del teu primer dia aquí?

R: Com he dit abans, porto des de molt petita veient el meu pare jugar i també entrenant els seus jugadors. Així que tinc molt bons records del club i dels meus primers dies al vòlei.

Veronika Stevovska: «El vòlei és un esport que m’ha marcat per sempre.»

P: Has tingut molts entrenadors i entrenadores al llarg de la teva vida. De qui et recordes més? De qui tens millor record?

R: Tots els entrenadors que he tingut m’han aportat molt, tant a nivell tècnic com de disciplina, però sobretot el que més m’ha ajudat ha estat el meu pare, ja que jugava de col·locador també. M’ha ajudat donant-me consells sobre millorar la tècnica, l’actitud, la disciplina que cal tenir al camp… perquè això et fa millorar com a persona i com a jugadora.

Veronika Stevovska: nova jugadora al sènior femení

P: Com va ser el salt al primer equip?

R: El més difícil per a mi va ser controlar els nervis, perquè sentia que carregava amb una gran responsabilitat per la meva posició, ja que la col·locadora ha de distribuir el joc, però la veritat és que les meves companyes m’han ajudat molt a integrar-me.

Veronika Stevovska celebrando un punto con el senior femenino de Tarragona SPSP
Celebració d’un punt del sènior femení de Tarragona SPSP | Albert Fabregat

P: Et va costar adaptar-te?

R: No, perquè ja et dic que tant l’entrenador com les meves companyes van fer molt més còmode que m’adaptés a l’equip.

P: I contra quin equip vas debutar?

R: Recordo que l’any passat vaig jugar contra Torredembarra, a casa. L’entrenador em va donar l’oportunitat d’entrar, canviar la dinàmica del joc, vam aconseguir remuntar i finalment guanyar el cinquè set.

P: I estaves nerviosa o no?

R: Sí, la veritat és que estava molt nerviosa, però vaig intentar calmar els nervis per concentrar-me, treure el millor de mi mateixa per poder guanyar el partit.

Veronika Stevovska colocadora senior femenino Tarragona SPSP
Veronika Stevovska preparant-se per fer el servei | Albert Fabregat

El gran esforç de Veronika Stevovska

P: Amb 16 anys ets titular al sènior femení. Com ha estat aquest procés?

R: He treballat molt dur durant molts anys, molt de temps, i sempre he intentat aprendre de tots els meus errors, d’escoltar els consells que m’han donat els entrenadors i, sobretot, la passió que sento per aquest esport m’ha ajudat molt a millorar.

P: Fa ja un parell d’anys que estàs amb l’Edu. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?

R: Com que l’Edu també era col·locador, m’ha ajudat molt a prendre bones decisions, a aprendre a distribuir el joc, perquè en cada moment has de mirar com està la jugadora i passar la pilota a la persona indicada.

P: L’any passat us vau classificar per als play-offs d’ascens, però us va eliminar el Vallbona a semifinals. Com vas afrontar aquella derrota?

R: El nostre objectiu era poder arribar als play-offs, així que ho vam aconseguir. Estàvem molt contentes i orgulloses de la feina que havíem fet. Un cop allà, ens vam trobar amb un equip que en aquell moment va jugar molt millor que nosaltres. Així que la derrota ens va servir per aprendre, millorar i superar-nos per tornar-ho a intentar aquest any.

P: En aquesta segona fase, ara mateix esteu segones, però està tot molt ajustat: només hi ha tres punts de diferència entre vosaltres i les cinquenes classificades, el Vilassar. Com ho veus? Com se sent això dins l’equip?

R: Bé, anem a poc a poc i ens concentrem en cada partit. De moment anem amb seguretat i confiança, així que crec que podem competir contra tots els equips, i amb la feina que estem fent anem sumant partit a partit.

Un canvi de dinàmica pot ser clau

P: Com en tots els partits, hi ha moments en què un set es pot complicar. Com afronta la Veronika Stevovska, sent col·locadora, el fet d’intentar aixecar l’ànim de les teves companyes?

R: Tot i que els nervis també poden jugar-te una mala passada, intento relaxar-me, centrar-me en el que he de fer i motivar les meves companyes, perquè la meva posició no és només repartir el joc, també implica transmetre confiança a les companyes.

Veronika Stevovska bloqueando una pelota
Veronika Stevovska bloquejant | Albert Fabregat

P: Com és l’ambient dins de l’equip?

R: Tant al juvenil com al sènior, ens portem totes molt bé. Crec que és perquè som un equip jove, que tenim el mateix objectiu i entre totes ens ajudem molt, ens donem suport, i això es nota molt a la pista.

P: I amb qui et portes millor?

R: És normal que amb les de la meva edat tingui millor relació, perquè ens coneixem de tota la vida, així que amb elles.

P: I com és jugar amb la teva germana Anika dins del mateix equip?

R: És molt bo. M’ajuda perquè tinc una persona de confiança al camp. Sé que en qualsevol moment puc comptar amb ella, tant si és una situació delicada com si és un bon moment.

Anika Stevoska y Veronika Stevoska, jugadoras del senior femenino de Tarragona SPSP
Les germanes Anika Stevovska i Veronika Stevovska

P: Ets una referent per a totes les noies que comencen aquí joves, perquè tu també vas començar molt jove. Què els diries?
R: Els diria que, al final, el que et fa aconseguir el teu objectiu és treballar diàriament. També la dedicació a aquest esport és molt important per arribar a millorar.

Confiar en el procés és clau per a elles

P: L’objectiu és clar, cal classificar-se per als play-offs, oi?

R: Bé, el nostre objectiu principal és jugar bé, competir contra tots els equips, treure el millor de nosaltres mateixes sense pressió i al millor nivell que puguem.

P: Aquest dissabte a les 16:00 h jugueu un partit molt important contra un rival directe, el Volei Sant Just. Què li diries a l’afició?

R: Encara que el partit sigui fora de casa, a Sant Just, ja sabem que la nostra afició sempre ens dona suport, així que això ens ajuda a jugar amb confiança i així podem guanyar.

Foto de la portada: Albert Fabregat

Instercap Asisa Tarragona SPSP suma un punt d’or contra l’UPV Leleman Conqueridor

Moisés Vásquez, Gerard Osorio, Elio Carrodeguas, Denys González y Pablo Rosales, jugadores de Instercap Asisa Tarragona SPSP contra UPV Leleman Conqueridor

Gran esforç de l’Instercap Asisa Tarragona SPSP en un duel d’alta intensitat contra l’UPV Leleman Conqueridor

L’Instercap Asisa Tarragona SPSP va caure en un partit ajustat contra l’UPV Leleman Conqueridor per 2-3, sumant un punt agredolç. Tot i un mal inici, l’equip es va recolzar en la seva afició per igualar el marcador en el segon i quart set. Van destacar Gerard Osorio, Julián García-Torres i Moisés Vásquez, però la falta d’efectivitat en recepció va passar factura en el tie-break, on els valencians van sentenciar el partit.

Després de l’aturada per la Copa del Rei, els tarragonins s’enfrontaran al Pamesa Teruel a casa.

Pots llegir la crònica completa del partit a la web de la RFEVB.

Entrevista | Pablo Rosales: «Cada vegada tinc més confiança»

Pablo Rosales, jugador de Instercap Asisa Tarragona SPSp junto a Elio Carrodeguas, Gerard Osorio, Vlado Stevoski y Carlos Segura

Una de les grans promeses d’Instercap Asisa Tarragona SPSP

Pablo Rosales, de 18 anys (2006), és un dels jugadors amb més potencial dels cooperativistes. Va començar a jugar a voleibol fa set temporades i, avui dia, és una peça clau per a l’esquema de Vlado Stevoski. Des que va fer el salt al primer equip, ha anat guanyant cada cop més confiança. L’any passat va haver de ser el col·locador titular en tota la Copa Príncep, fet que va suposar un gran repte per a ell.

Sempre que Pablo Rosales està sobre la pista, intenta donar el màxim per a l’equip. Aquesta temporada ha demostrat molt sempre que el tècnic roig li ha donat l’oportunitat. El pròxim dissabte 15 de febrer buscarà, juntament amb tot l’equip, guanyar un altre partit més al seu fortí, el PM SPSP.

PREGUNTA: Quines característiques ha de tenir un bon col·locador, segons Pablo Rosales?

RESPOSTA: El col·locador, com que és el dirigent de l’equip, ha de tenir la ment més calmada, però alhora ser la veu pensant de l’equip. Crec que és una responsabilitat molt gran i hauria de ser bo a l’hora de saber com està anímicament cadascú a la pista.

P: Tens algun referent en el món del voleibol?

R: Bé, tots hem vist voleibol internacionalment, al màxim nivell, et diria Luciano De Cecco o Simone Giannelli.

P: De tots els col·locadors contra els quals has jugat, qui és el que t’ha sorprès més?

R: Quan vam jugar contra Manacor, em va sorprendre molt Rubén Lorente, encara que, en general, a la Superlliga 1 hi ha molt nivell.

P: De què jugaries si no fossis col·locador?

R: Donada la meva capacitat física, tret que la treballés molt, no em quedaria més remei que jugar de líber, ja que soc hàbil amb els dits i amb les mans.

Els inicis de Pablo Rosales

P: Fa anys que ets al club, què recordes del teu primer dia aquí?

R: Bé, vaig conèixer gent que s’ha quedat durant anys, aquells dies de conèixer en Guillem, la gent que tenim ara al primer equip, que al final s’han acabat quedant amb nosaltres. Moltíssima nostàlgia, recordo anar progressant a poc a poc en l’esport que t’agrada i anar-hi enganxant cada cop més.

P: Has tingut molts entrenadors al llarg de la teva vida, però de qui et recordes més? De qui tens millor record?

R: En Vlado, per descomptat, és qui m’exigeix més dia a dia, però si hagués de quedar-me amb un, al llarg de tota la meva carrera, em quedaria amb en Miguel Fuente, ja que m’ha ensenyat moltes coses sobre els desplaçaments, com s’ha de moure un col·locador…

Pablo Rosales i la seva entrada al sènior masculí

P: Com va ser el salt al primer equip? Et va costar adaptar-te?

R: Va ser tot un procés d’aprendre dels que hi eren, en Carlos Mora, l’any passat, vaig tenir també moltes oportunitats i això em va anar endurint una mica i traient-me els nervis que tens quan debutes. A partir d’aquí, anar millorant en els moments de tensió…

P: Contra qui vas debutar?

R: Aquest any vaig debutar a la Copa Catalana, contra els Vikings Prat, i després a la lliga oficial contra Manacor.

P: I amb el primer equip, l’any passat o un altre?

R: L’any passat no et sabria dir quin va ser el primer partit, però sí que recordo partits contra l’Illa Grau i Eivissa en què en Vlado em va donar més oportunitats per demostrar-me.

P: Estaves nerviós en aquells primers partits?

R: Ha estat tot un procés, cada cop tinc més confiança, en Vlado també me’n dona molta més a l’hora de sortir a la pista. Al principi sí que em tremolava una mica el pols, ja que hi ha molta gent mirant, molt nivell en joc i qualsevol error et pot perjudicar.

P: Coneixes en Vlado des de fa molts anys i ell a tu també. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?

R: M’ha ensenyat moltes coses, molt de temps, molts entrenaments, molts consells, però si hagués de quedar-me amb una cosa, seria que m’ha ensenyat a qui he de donar la pilota, en quins moments determinats del partit, amb qui he de jugar i amb qui he de sortir.

Pablo Rosales junto a Denys González, Julián García-Torres, Elio Carrodeguas, Gerard Osorio, Isak Martí y Moisés Vásquez, jugadores de Instercap Asisa Tarragona SPSP

Un tram final de temporada molt intens

P: L’objectiu és clar: cal aconseguir la permanència. Queden 12 punts per jugar i sou a 4 de l’Arenal. Com ho veus?

R: Ara mateix estem en una situació molt bona, el cap de setmana passat vam guanyar el Palma, que per a nosaltres era essencial, una final, i ara segueix depenent de nosaltres, ja que podem competir amb els equips. Si està a les nostres mans, depèn de nosaltres.

P: El pròxim dissabte 15 de febrer jugueu una altra vegada a casa, a les 20:30 h, contra l’UPV Leleman Conqueridor, què t’agradaria dir a l’afició?

R: Poc més que no s’hagi dit durant tota la temporada, seguiu donant suport com ho feu. Sabem que juguem amb un jugador més dins del camp quan sou vosaltres animant. Ens veiem a les 20:30 h!