El central veneçolà posa punt final a la seva etapa al CV SPiSP després d’una temporada a les nostres files. El Moisés ha decidit emprendre nous reptes professionals i no formarà part de la plantilla per a la campanya 2025/2026.
Durant el seu pas per l’equip, ha aportat potència a la xarxa, entrega a cada entrenament i compromís amb el grup. La seva actitud dins i fora de la pista ha estat sempre positiva i respectuosa, guanyant-se l’afecte de companys, cos tècnic i afició. Tenir algú com el Moisés present en bloc va permetre que es col·loqués com el sisè millor bloquejador de Superlliga, amb un total de 59 punts.
Des del club li volem agrair sincerament la seva feina i desitjar-li molta sort en els seus projectes futurs, tant dins com fora del voleibol.
Gràcies per formar part d’aquesta família, Moisés. Et desitgem el millor!
El central tarragoní Iván Sánchez continuarà formant part de la plantilla de Superlliga per al pròxim curs. Amb només 21 anys, seguirà sumant experiència a l’elit després de tres temporades progressant dins l’estructura del club.
Des del seu debut amb el primer equip, l’Iván s’ha sabut guanyar un lloc al vestidor gràcies a la seva feina silenciosa i a una actitud sempre positiva. Durant la passada temporada, va compaginar la Superlliga amb el sènior B, equip amb el qual va aconseguir l’ascens a Segona Catalana. La seva participació amb el primer equip va ser especialment valorada en moments de servei, ja que el cos tècnic va confiar en ell per la seva seguretat al servei.
L’Iván representa el perfil de jugador compromès amb el club, que creix any rere any. La seva renovació reforça l’aposta per una plantilla amb identitat, formada en bona part per joves valors que entenen la filosofia del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau.
Gràcies, Iván, per continuar formant part del projecte groc-i-vermell. Anem a per un nou curs carregat d’il·lusió i aprenentatge!
El líbero tarragoní seguirà al nostre equip de Superlliga per a la temporada 25/26. Després de formar-se a la nostra pedrera, ha demostrat ser una peça clau en l’estructura del club. A més, aporta seguretat a la recepció, efectivitat en defensa i té una actitud exemplar en cada partit.
Amb només 23 anys, el Carlos afrontarà la seva vuitena temporada amb el primer equip i la dotzena al club. Aquesta dada reflecteix el seu compromís i fidelitat cap als nostres colors. Des del seu debut la temporada 2017/2018, ha crescut exponencialment, consolidant-se com un dels referents del vestidor i un mirall on es reflecteixen els més joves.
Durant la temporada 23/24 va compaginar la titularitat amb Cristian Rodríguez, formant part d’una línia defensiva sòlida i equilibrada que va contribuir de manera decisiva a l’ascens a Superlliga assolit el 26 d’abril de 2024. Més enllà de l’aspecte tècnic, la seva constància, implicació i coneixement del joc el converteixen en un perfil imprescindible per a l’equip.
Pel cos tècnic, tenir jugadors com ell, que coneixen la filosofia del club i s’identifiquen plenament amb els seus valors, és essencial per afrontar els reptes de la pròxima temporada. L’objectiu és clar: no patir per la permanència, competir amb ambició i poder lluitar per alguna cosa més.
Gràcies, Carlos, per confiar en el CV Sant Pere i Sant Pau per dotzena temporada consecutiva. Anem a per un any ple d’èxits!
El tècnic macedoni continuarà al capdavant del nostre equip de Superlliga per a la temporada 25/26. El seu vincle amb el club va molt més enllà de la banqueta. En Vlado representa la constància, la feina silenciosa i el coneixement profund dels valors que defineixen la nostra identitat. Amb la seva capacitat per liderar els seus jugadors, tant en els moments difícils com en els d’èxit, i amb una implicació total en cada entrenament i partit, Stevovski continuarà sent una figura clau en el present i futur del CV Sant Pere i Sant Pau.
En Vlado forma part de la nostra història des de l’any 2003, quan va arribar a Tarragona com a jugador internacional. Amb els anys, va assumir el rol de jugador-entrenador i, més endavant, es va consolidar com el nostre tècnic principal. Sota la seva direcció, hem crescut com a equip i com a club, assolint grans fites i mantenint-nos a l’elit del voleibol estatal. L’assoliment més recent va ser l’ascens aconseguit el 26 d’abril de 2024, que ens va permetre tornar, sis anys després, a la màxima categoria del vòlei estatal.
De cara a la nova temporada, en Vlado espera poder comptar amb tota la plantilla com més aviat millor per començar la pretemporada des del primer dia. El nostre objectiu és clar: lluitar per entrar als play-offs i tornar la il·lusió al PM SPSP, que sempre ha estat el nostre gran fortí.
Ens alegra seguir comptant amb un entrenador que sempre ha treballat per donar alegries als aficionats rojillos. La seva professionalitat, proximitat i compromís constant són un exemple per a tota l’estructura del club.
Gràcies, Vlado, per continuar formant part d’aquesta família. Anem per una gran temporada!
L’oposat veneçolà s’acomiada de l’Instercap Asisa Tarragona SPSP després de tres temporades defensant amb orgull els nostres colors. En Samuel va arribar l’any 2022 procedent del CV Roquetes, i des del primer moment es va convertir en una peça clau tant dins com fora de la pista.
Amb els seus 1,92 metres d’alçada i una valuosa experiència internacional —que inclou etapes a la Lliga Nacional de Voleibol de Veneçuela amb Industriales de Valencia, a la Lliga Nacional Superior de Vòlei del Perú amb Sparteam, i una experiència a Corea del Sud el 2015—, Samuel va aportar a Tarragona un plus de compromís, potència i lideratge.
Un jugador clau tant en el joc com en el grup
El seu servei, temut pels rivals, i la seva capacitat per sumar en moments decisius van ser determinants en moltes de les nostres victòries. Però si hi ha alguna cosa que recordarem amb especial afecte és la seva actitud sempre positiva, el seu companyerisme i la dedicació constant al grup. Va ser, en tots els sentits, un dels nostres.
Des del club només podem donar-li les gràcies. Gràcies per la teva feina incansable, pel teu professionalisme i per formar part del nostre ascens a Superlliga la temporada passada. Et desitgem el millor en els teus pròxims reptes, que segur estaran a l’alçada del teu talent i compromís. Tarragona sempre serà casa teva, Samuel.
El col·locador cubà s’acomiada de Tarragona després d’una temporada en què, sens dubte, ha deixat empremta tant dins com fora de la pista.
Per començar, cal destacar que la seva arribada no va ser gens senzilla. La incertesa va envoltar el seu fitxatge des del primer moment. Durant setmanes, el club va treballar incansablement per resoldre els tràmits del visat, i hi va haver instants en què la seva incorporació semblava del tot impossible. Tanmateix, finalment, Dayan va debutar amb l’elàstica rojilla en el partit contra l’Arenal Emevé. Aquell dia, la grada es va bolcar amb ell. En entrar i sortir de la pista, va ser ovacionat per tota l’afició. Va ser un moment especial, que reflectia no només l’estima del públic, sinó també l’empatia davant les dificultats superades, tant per part del jugador com del club.
Des del primer entrenament, Dayan va demostrar un caràcter alegre i un alt grau de compromís. De fet, la seva connexió amb el vestidor va ser immediata, especialment amb Moisés i Denys, amb qui va forjar una amistat profunda que va anar molt més enllà de la pista. A més, la seva energia positiva era palpable en cada escalfament, en cada punt celebrat i en cada gest fora del pavelló.
Un col·locador complet amb moments brillants
Pel que fa al seu rendiment esportiu, va destacar per la seva gran versatilitat: col·locació precisa, servei potent, bloqueig efectiu i, fins i tot, capacitat per sorprendre amb accions ofensives quan calia. Un dels seus grans moments com a rojillo va arribar, precisament, en la victòria davant el CV Manacor, llavors segon classificat. Aquest triomf va ser fonamental per acostar-se a una permanència que, setmanes més tard, es va acabar certificant.
Al llarg de tota la temporada, va mantenir una rivalitat sana amb Pablo Rosales, el seu company en la direcció del joc. Així doncs, junts van empènyer l’equip a donar sempre una passa més.
Ara, després de completar la seva primera experiència al voleibol estatal, Dayan emprèn nous reptes. Deixa enrere una ciutat que l’ha acollit amb els braços oberts i un club que, en tot moment, ha fet el possible perquè no li faltés res.
Gràcies per tot, Dayan. Molta sort en la teva nova etapa!
El central català deixarà la que ha estat la seva casa des del 2019 després d’una temporada en què va participar menys a causa de l’excel·lent nivell mostrat pels seus companys Julián García-Torres i Moisés Vásquez.
Malgrat la seva gran capacitat i experiència, la competència a l’equip va ser altíssima, cosa que no li va permetre tenir tant protagonisme com li hauria agradat. No obstant això, la seva actitud i el seu professionalisme mai es van veure compromesos. Joaquín sempre ha estat un suport important als entrenaments i un membre fonamental del vestidor.
El club agraeix profundament l’esforç i la dedicació de Joaquín des que va arribar al club. El seu compromís amb l’equip en tot moment reflecteix la seva maduresa i professionalisme.
Gràcies, Joaquín, per tot el que ens has aportat aquests anys. Molta sort en els teus pròxims reptes. Tarragona sempre serà casa teva.
Julián García-Torres, amb 44 anys, és el capità i màxim referent d’Instercap Asisa Tarragona SPSP. Malgrat la seva àmplia experiència en el voleibol, Julián manté una energia i determinació envejables, destacant-se com un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Amb una carrera que ha travessat diferents etapes i equips, el seu retorn al més alt nivell amb el conjunt tarragoní després de gairebé un retir, és un testimoni de la seva constància i passió pel esport. Aquesta temporada, no només aporta el seu gran talent, sinó també el seu lideratge i motivació per a l’equip, contribuint a la permanència en l’elit del voleibol espanyol. No obstant això, el seu futur és incert: el proper partit contra el Grup Herce Soria podria ser l’últim de la seva carrera, la qual cosa afegeix una càrrega emocional extra a aquest tancament de temporada.
Des de la seva arribada a Tarragona el 2022, Julián García-Torres ha estat una peça clau en la reconstrucció de l’equip. El seu esforç i motivació personal és un exemple per als jugadors més joves. Constantment està evolucionant, tant física com tècnicament, la qual cosa reflecteix el nivell de dedicació i professionalisme amb què afronta cada repte. Aquesta temporada, Julián ha demostrat que, malgrat els anys, segueix sent un jugador fonamental i un referent per a tots al vestidor, mostrant que l’edat no és un obstacle quan es té l’actitud correcta. Ara, el vestidor i l’afició es preparen per al que podria ser la seva última actuació com a jugador de voleibol, tancant una trajectòria envejable.
Julián García-Torres amb l’Instercap Asisa Tarragona SPSP | Albert Fabregat
L’evolució de Julián García-Torres
P: Com ha influït la teva experiència en la teva evolució com a jugador?
R: Molt positivament. He tingut bons entrenadors i companys, i he après molt. Els centrals i col·locadors millorem amb els anys si ens mantenim físicament bé.
P: Quin ha estat el partit més especial de la teva carrera?
R: Encara que molts dirien que l’Europeu, per a mi va ser el partit de l’ascens de l’any passat. Tornar a la Superlliga amb 43 anys, després d’estar pràcticament retirat, i a més tenint un paper protagonista, va ser increïble.
P: I el partit més dur?
R: Sens dubte, la final del classificatori olímpic contra Sèrbia. Guanyàvem 2-0 i vam perdre 3-2, 15-13. Si guanyàvem, anàvem a Pequín. Va ser molt dur quedar-nos fora.
P: Si poguessis enfrontar-te a qualsevol equip o jugador, qui seria?
R: Em vaig quedar amb les ganes de jugar contra Ricardinho, el col·locador brasiler. M’hauria agradat veure quantes vegades em trencava la cintura.
Ricardinho col·locant una pilota amb la selecció del Brasil | UOL Esporte
L’art de ser central: més que bloquejar i atacar
P: Sempre has jugat de central?
R: Vaig començar de central perquè era el més alt. Vaig jugar dos anys d’oposat a Primera Nacional, però sempre vaig tornar al centre. Jo volia ser col·locador, però em van posar de central i allà em vaig quedar.
P: Quines qualitats creus que ha de tenir un bon central?
R: Bloquejar. El vòlei modern és molt d’atac, però el central ha de bloquejar i organitzar la tàctica defensiva de l’equip.
P: Tens algun referent en la teva posició?
R: Stefan Hübner, central alemany, i Gustavo Endres, brasiler. Em fixava en ells perquè eren més o menys de la meva alçada, 2 metres, i bloquejaven molt bé.
P: Hi ha algun central contra qui hagis jugat que t’hagi sorprès?
R: Robertlandy Simón, el cubà. És impressionant, ataca altíssim i fort. A la lliga italiana, el segon millor atacant tenia un 64% d’eficàcia, i ell estava amb un 78%.
L’arribada de Julián García-Torres a Instercap Asisa Tarragona SPSP
P: Vas arribar a Tarragona SPSP l’estiu del 2022. Què et va convèncer del projecte?
R: Inicialment, vaig venir per motius laborals i perquè la meva dona també entrenaria aquí. Però quan vaig veure que era un projecte seriós, amb ganes de créixer i entrenar fort, m’hi vaig enganxar.
Elio Carrodeguas amb el seu equip celebrant un punt | Albert Fabregat
P: Ets un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Com entrenes el bloqueig?
R: Em va quedar gravat un consell de Miguel Ángel Falasca: un central ha de pensar com un colocador per anticipar la jugada. Al principi costa, però amb els anys es millora molt.
P: Ets el tercer millor bloquejador en punts de la Superlliga, amb 65 bloquejos. A més, estàs entre els cinc millors bloquejadors en mitjana de la lliga, amb 0,83 bloquejos per set. Esperaves aquest rendiment quan va començar la temporada?
R: No del tot. Em vaig proposar estar entre els cinc millors i aconseguir 66 bloquejos, calculant tres per partit. Ara em falta només un per aconseguir-ho.
P: El teu company Moisés Vásquez també destaca en bloqueig. Com és compartir la xarxa amb ell?
R: Ens exigim mútuament. Tenir un company que bloqueja bé fa que cap de nosaltres es relaxi. Ens empentem a les sessions d’entrenament i això ens millora a tots dos.
Permanència sentenciada
P: L’equip ha assegurat la permanència matemàtica després de la derrota d’Arenal. Com s’ha viscut aquest èxit dins de l’equip?
R: Ha estat un sabor agredolç. Vam perdre un partit que pensàvem que podíem puntuar, però després Arenal Emevé va perdre contra Almeria i ens vam salvar. Tot i la derrota, és un èxit important pel treball acumulat al llarg de la temporada.
Julián García-Torres y Denys González bloqueando | Albert Fabregat
P: Quin creus que ha estat el moment clau de la temporada, aquell que dius: «Això ha fet que ens salvem»?
R: Clarament, el partit contra Manacor. Guanyar allà, a casa seva, va ser crucial. Després d’aquesta victòria, ens vam sentir amb moral per lluitar pels playoffs, tot i que després no ho vam aconseguir. Tot i els alts i baixos, les victòries contra Manacor i Cisneros van ser claus per a la nostra salvació.
P: Ara que l’objectiu de la permanència està complert, com s’afronta el partit contra el Grup Herce Sòria aquest cap de setmana?
R: Serà un partit bonic, per gaudir. En complir l’objectiu, ens enfrontem sense pressió i amb la intenció d’oferir un bon espectacle per a l’afició. Tancar la temporada a casa amb l’objectiu complert és una cosa que qualsevol equip signaria.
P: Aquest dissabte a les 17:00 jugueu contra el Grup Herce Sòria. Què els diries a l’afició?
R: Els diria que vinguin, perquè serà un partit bonic. Intentarem aconseguir el millor resultat possible i agrair-los que ens hagin estat donant suport durant tota la temporada.
Instercap Asisa Tarragona SPSP ha assegurat la seva permanència a la Superlliga Masculina de vòlei després de la derrota d’Arenal Emevé davant d’Unicaja Costa d’Almeria. Amb cinc punts de diferència i només tres per disputar, l’equip dirigit per Vlado Stevovski certifica la seva continuïtat a l’elit del vòlei espanyol.
Tot i que la salvació estava pràcticament confirmada després de la gran actuació contra UPV Leleman Conqueridor i la victòria davant del cuer, CV Palma, la confirmació matemàtica permet a l’equip afrontar amb tranquil·litat el tram final de la temporada. Tarragona SPSP Superlliga Masculina és ja una realitat per al pròxim curs.
Un inici complicat per a Instercap Asisa Tarragona SPSP a la Superlliga Masculina
La temporada no va començar de la millor manera per a Tarragona SPSP a la Superlliga Masculina. L’arribada tardana dels seus tres jugadors estrangers —Moisés Vásquez, Denys González i Dayan Torres— va afectar notablement el rendiment de l’equip als primers partits. La manca de ritme i d’adaptació inicial va complicar la dinàmica, però l’equip va saber sobreposar-se.
El punt d’inflexió va arribar amb una victòria clau davant Conecta Balear CV Manacor, que en aquell moment ocupava la segona posició a la taula. Aquell partit va demostrar el potencial de l’equip i va marcar l’inici d’una recuperació progressiva a la competició.
Un final de temporada amb sabor a èxit per a Instercap Asisa Tarragona SPSP
A mesura que avançaven les jornades, Instercap Asisa Tarragona SPSP va anar trobant la seva millor versió. La victòria davant rivals directes i la millora en el joc col·lectiu van permetre a l’equip escapar de la zona baixa de la taula.
El treball del cos tècnic i l’entrega dels jugadors han estat determinants per aconseguir aquesta permanència a la Superlliga Masculina, un objectiu prioritari per al club. L’afició també ha jugat un paper important, donant suport a l’equip en els moments difícils i celebrant cada punt com si fos decisiu.
Últim partit a casa per celebrar la permanència
El pròxim partit contra Grupo Herce Soria es viurà com una autèntica festa al Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau. Serà una oportunitat perfecta perquè jugadors i aficionats celebrin junts l’esforç de tota la temporada.
Amb la permanència assegurada, Instercap Asisa Tarragona SPSP continuarà a la Superlliga Masculina i podrà gaudir d’aquest encontre sense pressió, centrant-se a tancar la temporada de la millor manera possible. Ara, l’equip ja mira cap al futur amb la intenció de seguir creixent i consolidar-se a l’elit del vòlei espanyol.
Judit Terrats, de 22 anys (2003), oposada del sènior femení de Tarragona SPSP, ha viscut una trajectòria marcada per alts i baixos, però sempre amb molta passió i dedicació pel voleibol. Va iniciar el seu camí al Club Volei Salou sent pràcticament una nena, on va començar a forjar el seu amor per l’esport. Amb els anys, el seu recorregut la va portar a la Blume, on va viure una etapa exigent que li va ensenyar disciplina i perseverança. Posteriorment, va arribar al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau per viure la seva primera etapa al conjunt tarragoní.
Després d’un descans per viatjar i replantejar-se el seu futur, la Judit ha tornat amb més força que mai a l’equip de Tarragona, on, a més d’aportar la seva experiència, s’enfronta a nous reptes com a peça clau de l’equip.
Judit Terrats colpejant una pilota | Albert Fabregat
Els inicis de Judit Terrats
P: Vas començar al Club Volei Salou quan eres pràcticament una nena. Què recordes d’aquells primers anys en el voleibol? Què et va enganxar a aquest esport?
R: La veritat és que vaig començar molt petita. Normalment, es comença a les escoles, en pavellons amb condicions difícils: fa fred, no tens ni pals per a la xarxa i la muntes com pots. Però m’ho passava molt bé. A més, jugàvem en rombe, que al principi totes érem dolentes. La pilota botava tres cops abans que algú la toqués. Era espectacular. Suposo que el que em va enganxar va ser la diversió i el fet de fer esport, que sempre m’ha agradat.
Una etapa dura a la Blume
P: Després vas entrar a la Blume a tercer d’ESO i hi vas estar dos anys. Com va ser aquesta experiència? Què et va aportar a nivell esportiu i personal?
R: Va ser una experiència força dura, però alhora molt enriquidora. Hi ha molta disciplina, tothom és allà per entrenar i millorar. Encara que siguin esports diferents, veus que tots treballen igual de dur. Això motiva molt.
P: Com era el dia a dia a la Blume?
R: Tot estava supermarcat: àpats, entrenaments, descansos. No hi havia gaire oci, però t’ho passaves bé amb els companys. Va ser una etapa molt bona.
Arribada al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau
P: En sortir d’allà, vas arribar al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. Què va significar per a tu formar part d’aquest club per primera vegada?
R: Hi vaig venir perquè ja hi era una companya meva, la Carol Matamoros, i algunes altres que coneixia. Tarragona tampoc és gaire gran. Vaig triar Sant Pere perquè era el club més proper que competia a la màxima categoria catalana, Primera Catalana. I vaig pensar: per què no? A vegades va bé canviar.
Judit Terrats fent el servei | Albert Fabregat
Experiència al Club Voleibol Sayre
P: A la temporada 21-22 vas jugar amb el Club Voleibol Sayre, però el projecte no va sortir com esperaves i vas decidir tornar aquí, a casa. Quins aprenentatges et vas endur d’aquella experiència?
R: Sí, a vegades les temporades no surten com un vol. Venia de la Blume, de temporades molt exigents però bones, amb gent que competia al màxim. Quan portes aquesta dinàmica, esperes que les noves experiències siguin igual d’intenses, però no sempre és així. Em vaig endur un xoc de realitat: per molt que t’agradi el voleibol, no tot sortirà bé. Vaig aprendre a gestionar els errors i a acabar les temporades, fins i tot quan no són les millors.
Judit Terrats: «Per molt que t’agradi el voleibol, no tot sortirà bé».
Un any de descans i retorn al voleibol
P: L’any passat vas decidir fer una pausa per viatjar, tot i que vas continuar entrenant amb alguns equips. Com va ser aquell any? Et va servir per veure el voleibol d’una altra manera?
R: Sí, totalment. Sempre havia estat en la dinàmica del voleibol. Se’m va ajuntar que l’última temporada no va ser com volia i tampoc tenia clar què estudiar. Així que vaig decidir fer les maletes, viatjar i aprendre anglès, que era una assignatura pendent. Però al cap de dues o tres setmanes ja estava escrivint a un club: «Ei, puc entrenar amb vosaltres?». Em van dir que sí i vaig anar entrenant, però soc molt competitiva i el fet de no jugar partits m’afectava. Em feia mandra entrenar sense competir, era com anar a jugar a les bales.
El retorn de Judit Terrats al Tarragona SPSP
P: Què et va motivar a tornar? Vas notar moltes diferències respecte a la teva primera etapa?
R: Sí, perquè sobretot en aquestes edats, els canvis psicològics es noten molt. Jo abans era la nena petita de l’equip. Ara, encara que som un equip superjove, el rol és diferent. Tot i que no tinc 40 anys com quan jugava amb l’Evi o l’Ingrid, el rol segueix sent diferent. A més, en les noves generacions hi ha moltes juvenils, perquè com que som un club petit, cal omplir l’equip. Però la sensació i tot això és el mateix.
Judit Terrats a la pista | Albert Fabregat
P: A nivell personal, com valores la teva temporada fins ara?
R: Bé, òbviament, tothom et va perseguint pel tema de l’ascens nacional, l’ascens nacional. Però aquí venim a entrenar, perquè dona igual que siguem 4 o 8. Ens intentem passar bé. Jo intento aportar tota l’experiència que tinc, la poca experiència que tinc del voleibol, a les meves companyes, siguin més grans o més petites, no importa. Al final, ens hem d’ajudar entre totes.
Habilitats de Judit Terrats
P: Quins creus que han estat els teus punts forts i en quins aspectes t’agradaria millorar aquesta temporada i al llarg de la teva carrera?
R: El meu punt fort diria que és la meva actitud, perquè soc una persona bastant fàcil de portar amb les altres. Les companyes noves, per exemple, les petites, que és el primer any que jugo amb elles, he connectat molt fàcilment amb elles. Tot i que no és una connexió d’amigues com tenen entre elles, crec que això ajuda al fet que elles juguin més tranquil·les. Una bona connexió amb l’equip sempre fa molt. I febleses, sí, n’hi ha algunes. No et trauré el pergamí perquè no acabo. Però sempre he tingut pendent millorar la forma física, ja estic en això ara que tinc una mica més de temps. Sempre hi ha coses a millorar.
P: Com deies, ajudar les joves és important perquè no estiguin nervioses al camp, no?
R: Totalment, al final el més important és jugar amb persones que estan allà, agafant nivell. De fet, la Veronika és un exemple perquè ella, al final, és una bona jugadora i està jugant bé, però el rol que té és de col·locadora, la qual cosa implica molta responsabilitat. Així que tenir jugadores amb més experiència que t’ajudin i et donin més confiança a l’hora de sortir a jugar és fonamental.
P: L’equip està segon a la Lliga, com esteu afrontant aquesta fase de promoció?
R: Bé, sí, estem segons a la Lliga, però està molt apretat, perquè estem a quatre punts de les primeres, empatades amb les terceres, a dos o tres punts de les quarts. Tot està molt apretat. Anem en segona posició, però no ens podem relaxar. Anem partit a partit. El nostre objectiu no és pujar a Primera Nacional, ho hem intentat moltes vegades, però no ha sortit. Ara estem enfocades en la promoció i veurem què passa. Al final, com diuen, quan menys t’ho esperes, pot arribar.
CV Gavà, proper compromís del sènior femení de Tarragona SPSP
P: Aquest cap de setmana us enfrontareu al CV Gavà, quin tipus de partit esperes?
R: Bé, ja els vam guanyar a casa. La veritat és que vam jugar molt bé. El que caracteritza el nostre equip és que a vegades estem molt bé o sembla que juguem com cadets. Llavors, el repte és trobar el punt mitjà. Si juguem bé, perfecte. Si les altres són millors, doncs aplaudim i ja està. Però el més important és jugar bé, sense importar el rival. Donem-ho tot i que el partit surti com surti.
P: Quines creus que seran les claus per portar-nos la victòria?
R: Les claus per a la victòria són les que et deia abans: connexió amb l’equip, jugar bé, tranquil·les, sense pressió. Si ho guanyem, ho guanyem, i si no, doncs no passa res.
P: Cada partit és una sorpresa. Com ho veus tu?
R: Totalment, és que hi ha moltes sorpreses. Per exemple, el Sabadell aquest cap de setmana passat havia de guanyar, però no ho va fer. Hi ha equips molt igualats i molta competència. El primer pot guanyar al darrer, i viceversa. A vegades sembla que juguem com cadets i altres com a la Superlliga. Però això li passa a tots els equips, i el més important és que anem lluitant, partit a partit.
P: Per acabar, quin missatge li manaries a l’afició?
R: Doncs que ens vingueu a veure més, perquè aquí sempre veiem algunes cadires buides. Si un diumenge o dissabte no teniu res millor a fer, porteu la berenada, veniu a veure’ns i que esteu tots benvinguts. Sobretot, porteu bombos i crideu perquè de vegades necessitem aquest suport.
Usamos cookies para asegurar que te damos la mejor experiencia en nuestra web. Si continúas usando este sitio, asumiremos que estás de acuerdo con ello.
Ricardinho col·locant una pilota amb la selecció del Brasil | UOL Esporte
