Una de les grans promeses d’Instercap Asisa Tarragona SPSP
Pablo Rosales, de 18 anys (2006), és un dels jugadors amb més potencial dels cooperativistes. Va començar a jugar a voleibol fa set temporades i, avui dia, és una peça clau per a l’esquema de Vlado Stevoski. Des que va fer el salt al primer equip, ha anat guanyant cada cop més confiança. L’any passat va haver de ser el col·locador titular en tota la Copa Príncep, fet que va suposar un gran repte per a ell.
Sempre que Pablo Rosales està sobre la pista, intenta donar el màxim per a l’equip. Aquesta temporada ha demostrat molt sempre que el tècnic roig li ha donat l’oportunitat. El pròxim dissabte 15 de febrer buscarà, juntament amb tot l’equip, guanyar un altre partit més al seu fortí, el PM SPSP.
PREGUNTA: Quines característiques ha de tenir un bon col·locador, segons Pablo Rosales?
RESPOSTA: El col·locador, com que és el dirigent de l’equip, ha de tenir la ment més calmada, però alhora ser la veu pensant de l’equip. Crec que és una responsabilitat molt gran i hauria de ser bo a l’hora de saber com està anímicament cadascú a la pista.
P: Tens algun referent en el món del voleibol?
R: Bé, tots hem vist voleibol internacionalment, al màxim nivell, et diria Luciano De Cecco o Simone Giannelli.
P: De tots els col·locadors contra els quals has jugat, qui és el que t’ha sorprès més?
R: Quan vam jugar contra Manacor, em va sorprendre molt Rubén Lorente, encara que, en general, a la Superlliga 1 hi ha molt nivell.
P: De què jugaries si no fossis col·locador?
R: Donada la meva capacitat física, tret que la treballés molt, no em quedaria més remei que jugar de líber, ja que soc hàbil amb els dits i amb les mans.
Els inicis de Pablo Rosales
P: Fa anys que ets al club, què recordes del teu primer dia aquí?
R: Bé, vaig conèixer gent que s’ha quedat durant anys, aquells dies de conèixer en Guillem, la gent que tenim ara al primer equip, que al final s’han acabat quedant amb nosaltres. Moltíssima nostàlgia, recordo anar progressant a poc a poc en l’esport que t’agrada i anar-hi enganxant cada cop més.
P: Has tingut molts entrenadors al llarg de la teva vida, però de qui et recordes més? De qui tens millor record?
R: En Vlado, per descomptat, és qui m’exigeix més dia a dia, però si hagués de quedar-me amb un, al llarg de tota la meva carrera, em quedaria amb en Miguel Fuente, ja que m’ha ensenyat moltes coses sobre els desplaçaments, com s’ha de moure un col·locador…
Pablo Rosales i la seva entrada al sènior masculí
P: Com va ser el salt al primer equip? Et va costar adaptar-te?
R: Va ser tot un procés d’aprendre dels que hi eren, en Carlos Mora, l’any passat, vaig tenir també moltes oportunitats i això em va anar endurint una mica i traient-me els nervis que tens quan debutes. A partir d’aquí, anar millorant en els moments de tensió…
P: Contra qui vas debutar?
R: Aquest any vaig debutar a la Copa Catalana, contra els Vikings Prat, i després a la lliga oficial contra Manacor.
P: I amb el primer equip, l’any passat o un altre?
R: L’any passat no et sabria dir quin va ser el primer partit, però sí que recordo partits contra l’Illa Grau i Eivissa en què en Vlado em va donar més oportunitats per demostrar-me.
P: Estaves nerviós en aquells primers partits?
R: Ha estat tot un procés, cada cop tinc més confiança, en Vlado també me’n dona molta més a l’hora de sortir a la pista. Al principi sí que em tremolava una mica el pols, ja que hi ha molta gent mirant, molt nivell en joc i qualsevol error et pot perjudicar.
P: Coneixes en Vlado des de fa molts anys i ell a tu també. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?
R: M’ha ensenyat moltes coses, molt de temps, molts entrenaments, molts consells, però si hagués de quedar-me amb una cosa, seria que m’ha ensenyat a qui he de donar la pilota, en quins moments determinats del partit, amb qui he de jugar i amb qui he de sortir.
Un tram final de temporada molt intens
P: L’objectiu és clar: cal aconseguir la permanència. Queden 12 punts per jugar i sou a 4 de l’Arenal. Com ho veus?
R: Ara mateix estem en una situació molt bona, el cap de setmana passat vam guanyar el Palma, que per a nosaltres era essencial, una final, i ara segueix depenent de nosaltres, ja que podem competir amb els equips. Si està a les nostres mans, depèn de nosaltres.
P: El pròxim dissabte 15 de febrer jugueu una altra vegada a casa, a les 20:30 h, contra l’UPV Leleman Conqueridor, què t’agradaria dir a l’afició?
R: Poc més que no s’hagi dit durant tota la temporada, seguiu donant suport com ho feu. Sabem que juguem amb un jugador més dins del camp quan sou vosaltres animant. Ens veiem a les 20:30 h!
