Instercap Asisa Tarragona SPSP ha assegurat la seva permanència a la Superlliga Masculina de vòlei després de la derrota d’Arenal Emevé davant d’Unicaja Costa d’Almeria. Amb cinc punts de diferència i només tres per disputar, l’equip dirigit per Vlado Stevovski certifica la seva continuïtat a l’elit del vòlei espanyol.
Tot i que la salvació estava pràcticament confirmada després de la gran actuació contra UPV Leleman Conqueridor i la victòria davant del cuer, CV Palma, la confirmació matemàtica permet a l’equip afrontar amb tranquil·litat el tram final de la temporada. Tarragona SPSP Superlliga Masculina és ja una realitat per al pròxim curs.
Un inici complicat per a Instercap Asisa Tarragona SPSP a la Superlliga Masculina
La temporada no va començar de la millor manera per a Tarragona SPSP a la Superlliga Masculina. L’arribada tardana dels seus tres jugadors estrangers —Moisés Vásquez, Denys González i Dayan Torres— va afectar notablement el rendiment de l’equip als primers partits. La manca de ritme i d’adaptació inicial va complicar la dinàmica, però l’equip va saber sobreposar-se.
El punt d’inflexió va arribar amb una victòria clau davant Conecta Balear CV Manacor, que en aquell moment ocupava la segona posició a la taula. Aquell partit va demostrar el potencial de l’equip i va marcar l’inici d’una recuperació progressiva a la competició.
Un final de temporada amb sabor a èxit per a Instercap Asisa Tarragona SPSP
A mesura que avançaven les jornades, Instercap Asisa Tarragona SPSP va anar trobant la seva millor versió. La victòria davant rivals directes i la millora en el joc col·lectiu van permetre a l’equip escapar de la zona baixa de la taula.
El treball del cos tècnic i l’entrega dels jugadors han estat determinants per aconseguir aquesta permanència a la Superlliga Masculina, un objectiu prioritari per al club. L’afició també ha jugat un paper important, donant suport a l’equip en els moments difícils i celebrant cada punt com si fos decisiu.
Últim partit a casa per celebrar la permanència
El pròxim partit contra Grupo Herce Soria es viurà com una autèntica festa al Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau. Serà una oportunitat perfecta perquè jugadors i aficionats celebrin junts l’esforç de tota la temporada.
Amb la permanència assegurada, Instercap Asisa Tarragona SPSP continuarà a la Superlliga Masculina i podrà gaudir d’aquest encontre sense pressió, centrant-se a tancar la temporada de la millor manera possible. Ara, l’equip ja mira cap al futur amb la intenció de seguir creixent i consolidar-se a l’elit del vòlei espanyol.
San Roque supera el Tarragona SPSP, però els rojillos asseguren la permanència.
La penúltima jornada de la Superlliga enfrontava el San Roque contra Instercap Asisa Tarragona SPSP en un partit clau per als rogencs. En cas de victòria o que l’Arenal Emevé no puntués, els rogencs certificarien matemàticament la permanència.
Un inici complicat per al Tarragona SPSP davant del San Roque.
El duel va començar amb una sorpresa en el sextet dels visitants, ja que Pablo Rosales va ser titular. Això cridava l’atenció, ja que en el partit d’anada va ser ell qui va aconseguir capgirar el marcador per sumar els tres punts.
Vlado Stevovski es va veure obligat a demanar el primer temps mort després d’un parcial inicial de 5-2 favorable a San Roque. Els cooperativistes estaven sent clarament superats pels grancanaris, gràcies a la seva contundència ofensiva i solidesa defensiva. Instercap Asisa Tarragona SPSP no trobava la seva millor versió en el bloqueig, la seva faceta més destacada. El tècnic macedoni va esgotar els seus temps morts amb un 18-8 al marcador.
Quan Pablo Rosales va passar a jugar a la zona 4, va ser substituït per Dayan Torres, que va aportar alçada en el bloqueig. El primer parcial va acabar 25-18 per als locals després d’una pausa sol·licitada per Alberto Rodríguez.
Reacció de Tarragona SPSP al segon set
El segon set va començar amb la mateixa dinàmica, amb el San Roque dominant el joc. No obstant això, un temps mort de Stevovski va permetre als rogencs refer-se i posar-se per davant amb un ajustat 13-14. L’entrada de Dayan Torres va millorar notablement el joc cooperativista, permetent-los treballar millor en defensa i mantenir la igualtat fins al final del set.
Amb un 20-20 al marcador, el Tarragona SPSP va aconseguir guanyar un punt clau després de diverses accions defensives i un atac precís de Samuel Pacheco. Tot i això, petits detalls van inclinar la balança a favor del San Roque, que es va endur el parcial per 26-24.
San Roque tanca el partit amb autoritat.
En el tercer set, els locals van arrencar amb molta intensitat, sense permetre als cooperativistes desplegar el seu joc. Stevovski va sol·licitar el seu segon temps mort amb un 13-7 al marcador, però la diferència es va ampliar a mesura que avançava el partit. Sense marge per a la remuntada, el Tarragona SPSP va cedir el set per 25-17, i el San Roque va sumar els tres punts.
Tarragona SPSP aconsegueix la permanència a la Superlliga.
Malgrat la derrota, la jornada va deixar una gran notícia per als rogencs: l’Arenal Emevé no va puntuar davant l’Unicaja Costa d’Almeria, cosa que permet a l’Instercap Asisa Tarragona SPSP assegurar la seva permanència a la Superlliga una temporada més.
Foto de la portada cedida pel Grup Rafael Alfonso San Roque.
Judit Terrats, de 22 anys (2003), oposada del sènior femení de Tarragona SPSP, ha viscut una trajectòria marcada per alts i baixos, però sempre amb molta passió i dedicació pel voleibol. Va iniciar el seu camí al Club Volei Salou sent pràcticament una nena, on va començar a forjar el seu amor per l’esport. Amb els anys, el seu recorregut la va portar a la Blume, on va viure una etapa exigent que li va ensenyar disciplina i perseverança. Posteriorment, va arribar al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau per viure la seva primera etapa al conjunt tarragoní.
Després d’un descans per viatjar i replantejar-se el seu futur, la Judit ha tornat amb més força que mai a l’equip de Tarragona, on, a més d’aportar la seva experiència, s’enfronta a nous reptes com a peça clau de l’equip.
Judit Terrats colpejant una pilota | Albert Fabregat
Els inicis de Judit Terrats
P: Vas començar al Club Volei Salou quan eres pràcticament una nena. Què recordes d’aquells primers anys en el voleibol? Què et va enganxar a aquest esport?
R: La veritat és que vaig començar molt petita. Normalment, es comença a les escoles, en pavellons amb condicions difícils: fa fred, no tens ni pals per a la xarxa i la muntes com pots. Però m’ho passava molt bé. A més, jugàvem en rombe, que al principi totes érem dolentes. La pilota botava tres cops abans que algú la toqués. Era espectacular. Suposo que el que em va enganxar va ser la diversió i el fet de fer esport, que sempre m’ha agradat.
Una etapa dura a la Blume
P: Després vas entrar a la Blume a tercer d’ESO i hi vas estar dos anys. Com va ser aquesta experiència? Què et va aportar a nivell esportiu i personal?
R: Va ser una experiència força dura, però alhora molt enriquidora. Hi ha molta disciplina, tothom és allà per entrenar i millorar. Encara que siguin esports diferents, veus que tots treballen igual de dur. Això motiva molt.
P: Com era el dia a dia a la Blume?
R: Tot estava supermarcat: àpats, entrenaments, descansos. No hi havia gaire oci, però t’ho passaves bé amb els companys. Va ser una etapa molt bona.
Arribada al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau
P: En sortir d’allà, vas arribar al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. Què va significar per a tu formar part d’aquest club per primera vegada?
R: Hi vaig venir perquè ja hi era una companya meva, la Carol Matamoros, i algunes altres que coneixia. Tarragona tampoc és gaire gran. Vaig triar Sant Pere perquè era el club més proper que competia a la màxima categoria catalana, Primera Catalana. I vaig pensar: per què no? A vegades va bé canviar.
Judit Terrats fent el servei | Albert Fabregat
Experiència al Club Voleibol Sayre
P: A la temporada 21-22 vas jugar amb el Club Voleibol Sayre, però el projecte no va sortir com esperaves i vas decidir tornar aquí, a casa. Quins aprenentatges et vas endur d’aquella experiència?
R: Sí, a vegades les temporades no surten com un vol. Venia de la Blume, de temporades molt exigents però bones, amb gent que competia al màxim. Quan portes aquesta dinàmica, esperes que les noves experiències siguin igual d’intenses, però no sempre és així. Em vaig endur un xoc de realitat: per molt que t’agradi el voleibol, no tot sortirà bé. Vaig aprendre a gestionar els errors i a acabar les temporades, fins i tot quan no són les millors.
Judit Terrats: “Per molt que t’agradi el voleibol, no tot sortirà bé”.
Un any de descans i retorn al voleibol
P: L’any passat vas decidir fer una pausa per viatjar, tot i que vas continuar entrenant amb alguns equips. Com va ser aquell any? Et va servir per veure el voleibol d’una altra manera?
R: Sí, totalment. Sempre havia estat en la dinàmica del voleibol. Se’m va ajuntar que l’última temporada no va ser com volia i tampoc tenia clar què estudiar. Així que vaig decidir fer les maletes, viatjar i aprendre anglès, que era una assignatura pendent. Però al cap de dues o tres setmanes ja estava escrivint a un club: “Ei, puc entrenar amb vosaltres?”. Em van dir que sí i vaig anar entrenant, però soc molt competitiva i el fet de no jugar partits m’afectava. Em feia mandra entrenar sense competir, era com anar a jugar a les bales.
El retorn de Judit Terrats al Tarragona SPSP
P: Què et va motivar a tornar? Vas notar moltes diferències respecte a la teva primera etapa?
R: Sí, perquè sobretot en aquestes edats, els canvis psicològics es noten molt. Jo abans era la nena petita de l’equip. Ara, encara que som un equip superjove, el rol és diferent. Tot i que no tinc 40 anys com quan jugava amb l’Evi o l’Ingrid, el rol segueix sent diferent. A més, en les noves generacions hi ha moltes juvenils, perquè com que som un club petit, cal omplir l’equip. Però la sensació i tot això és el mateix.
Judit Terrats a la pista | Albert Fabregat
P: A nivell personal, com valores la teva temporada fins ara?
R: Bé, òbviament, tothom et va perseguint pel tema de l’ascens nacional, l’ascens nacional. Però aquí venim a entrenar, perquè dona igual que siguem 4 o 8. Ens intentem passar bé. Jo intento aportar tota l’experiència que tinc, la poca experiència que tinc del voleibol, a les meves companyes, siguin més grans o més petites, no importa. Al final, ens hem d’ajudar entre totes.
Habilitats de Judit Terrats
P: Quins creus que han estat els teus punts forts i en quins aspectes t’agradaria millorar aquesta temporada i al llarg de la teva carrera?
R: El meu punt fort diria que és la meva actitud, perquè soc una persona bastant fàcil de portar amb les altres. Les companyes noves, per exemple, les petites, que és el primer any que jugo amb elles, he connectat molt fàcilment amb elles. Tot i que no és una connexió d’amigues com tenen entre elles, crec que això ajuda al fet que elles juguin més tranquil·les. Una bona connexió amb l’equip sempre fa molt. I febleses, sí, n’hi ha algunes. No et trauré el pergamí perquè no acabo. Però sempre he tingut pendent millorar la forma física, ja estic en això ara que tinc una mica més de temps. Sempre hi ha coses a millorar.
P: Com deies, ajudar les joves és important perquè no estiguin nervioses al camp, no?
R: Totalment, al final el més important és jugar amb persones que estan allà, agafant nivell. De fet, la Veronika és un exemple perquè ella, al final, és una bona jugadora i està jugant bé, però el rol que té és de col·locadora, la qual cosa implica molta responsabilitat. Així que tenir jugadores amb més experiència que t’ajudin i et donin més confiança a l’hora de sortir a jugar és fonamental.
P: L’equip està segon a la Lliga, com esteu afrontant aquesta fase de promoció?
R: Bé, sí, estem segons a la Lliga, però està molt apretat, perquè estem a quatre punts de les primeres, empatades amb les terceres, a dos o tres punts de les quarts. Tot està molt apretat. Anem en segona posició, però no ens podem relaxar. Anem partit a partit. El nostre objectiu no és pujar a Primera Nacional, ho hem intentat moltes vegades, però no ha sortit. Ara estem enfocades en la promoció i veurem què passa. Al final, com diuen, quan menys t’ho esperes, pot arribar.
CV Gavà, proper compromís del sènior femení de Tarragona SPSP
P: Aquest cap de setmana us enfrontareu al CV Gavà, quin tipus de partit esperes?
R: Bé, ja els vam guanyar a casa. La veritat és que vam jugar molt bé. El que caracteritza el nostre equip és que a vegades estem molt bé o sembla que juguem com cadets. Llavors, el repte és trobar el punt mitjà. Si juguem bé, perfecte. Si les altres són millors, doncs aplaudim i ja està. Però el més important és jugar bé, sense importar el rival. Donem-ho tot i que el partit surti com surti.
P: Quines creus que seran les claus per portar-nos la victòria?
R: Les claus per a la victòria són les que et deia abans: connexió amb l’equip, jugar bé, tranquil·les, sense pressió. Si ho guanyem, ho guanyem, i si no, doncs no passa res.
P: Cada partit és una sorpresa. Com ho veus tu?
R: Totalment, és que hi ha moltes sorpreses. Per exemple, el Sabadell aquest cap de setmana passat havia de guanyar, però no ho va fer. Hi ha equips molt igualats i molta competència. El primer pot guanyar al darrer, i viceversa. A vegades sembla que juguem com cadets i altres com a la Superlliga. Però això li passa a tots els equips, i el més important és que anem lluitant, partit a partit.
P: Per acabar, quin missatge li manaries a l’afició?
R: Doncs que ens vingueu a veure més, perquè aquí sempre veiem algunes cadires buides. Si un diumenge o dissabte no teniu res millor a fer, porteu la berenada, veniu a veure’ns i que esteu tots benvinguts. Sobretot, porteu bombos i crideu perquè de vegades necessitem aquest suport.
Gerard Osorio, de 31 anys (1993), és l’oposat titular de l’Instercap Asisa Tarragona SPSP, sent una peça clau en l’esquema de Vlado Stevovski. Amb una trajectòria que l’ha dut per diversos equips i competicions de primer nivell, la seva experiència i qualitat han estat fonamentals per al creixement de l’equip roig. Aquesta temporada afronta el repte de liderar amb el seu joc i aportar tota la seva veterania en el retorn dels cooperativistes a la màxima divisió estatal, a més de certificar la tan desitjada permanència.
En Gerard coneix bé l’exigència de la categoria i la importància de mantenir la mentalitat competitiva en cada partit. D’altra banda, la seva presència és un referent per als jugadors més joves, que veuen en ell un exemple de treball i constància.
Gerard Osorio atacant una pilota contra UPV Leleman Conqueridor | Albert Fabregat
El camí fins a ser oposat
PREGUNTA: Ets oposat, una posició clau en l’atac. Sempre has jugat en aquesta posició o vas començar en una altra?
RESPOSTA: No, realment quan vaig començar, com sol passar quan ets més alt que la mitjana, vaig jugar en diverses posicions. Al principi fas una mica de tot, però després em vaig anar orientant cap al rol de central. Tot i això, ja en etapa cadet i juvenil de primer any, vaig començar a jugar tant de receptor com d’oposat.
P: Quines creus que són les qualitats essencials per a un bon oposat?
R: Més enllà de la part tècnica, crec que un oposat ha de ser capaç de trobar solucions en situacions complicades. Moltes vegades ens arriben pilotes altes o no del tot idònies, i hem de ser capaços de convertir-les en punt. Però, per sobre de tot, la funció principal d’un oposat és atacar.
P: Has jugat amb molts col·locadors al llarg de la teva carrera. Amb quin has sentit millor connexió a la pista?
R: És complicat escollir-ne només un. He jugat amb molts col·locadors i amb diversos he tingut una gran connexió. Per exemple, amb l’Héctor García, que també va jugar aquí, o amb l’Ángel Trinidad. Al final, amb el temps i la feina, acabes entenent-te amb tots.
Héctor García jugant al CV SPSP | RFEVB
La trajectòria de Gerard Osorio
P: Has jugat en equips històrics a Espanya i també a França. Com han influït aquestes experiències en la teva evolució com a jugador?
R: De cada equip i de cada etapa n’aprens alguna cosa. No a tots els equips tens el mateix rol o la mateixa responsabilitat, però sempre en trec alguna cosa positiva. Fins i tot de temporades més complicades, com la passada, pots extreure aprenentatges que t’ajuden a millorar.
P: Precisament, la temporada passada vas estar al Villena-Petrer. Aquest estiu vas decidir venir a Tarragona. Què et va convèncer per apostar per aquest projecte?
R: Vaig parlar diverses vegades amb el Vlado i el Nenad, i em van mostrar el seu interès perquè vingués. També tenia referències de companys que havien estat aquí i parlaven molt bé del club i de l’ambient de treball. Jugar en un equip català també era una cosa que em motivava. Tot va sumar per prendre la decisió de venir.
Gerard Osorio: una peça clau per a la permanència
P: Dus 311 punts en atac en 19 partits, amb una mitjana de 16,4 punts per partit. A més, ets el tercer millor sacador i el quart màxim anotador de la lliga. T’esperaves aquest rendiment a l’inici de la temporada?
R: No en sabia les xifres exactes. Després de cada partit analitzem les estadístiques, però no m’hi fixo massa. És cert que l’oposat sol ser el jugador que més punts fa en un equip. He tingut altres temporades en què també he estat en xifres similars, però l’important no és només la quantitat de punts, sinó l’eficàcia i l’impacte en el joc de l’equip.
P: Ets un dels jugadors més utilitzats pel Vlado, havent disputat tots els sets de la temporada. Com afrontes aquesta confiança?
R: Per a mi és una cosa positiva. Jugar et dona confiança. La responsabilitat és la mateixa que la de qualsevol altre jugador de la lliga en la meva posició. Alguns dies em tocarà a mi assumir el protagonisme ofensiu, però altres dies serà un altre company. L’important és que l’equip sumi.
Gerard Osorio: “He millorat força en el servei. És un aspecte que hem treballat molt i s’ha reflectit en els partits.”
P: Hi ha algun aspecte en què t’agradaria continuar millorant?
R: Sí, alguns detalls tècnics, com la varietat en els recursos d’atac. El Vlado insisteix que busqui més opcions, com fintes més precises o jugar més amb el bloqueig. Són coses que continuo treballant per millorar la meva efectivitat en aquells moments clau.
L’objectiu d’Instercap Asisa Tarragona SPSP és la permanència
P: L’equip està en plena lluita per la permanència. Com esteu afrontant aquest tram final?
R: Sabem que no hi ha res fet. Queden tres partits, però només ens hem de centrar en el proper. A casa hem competit de tu a tu contra tothom, i tenim confiança que podem aconseguir els punts necessaris per assegurar la permanència.
Instercap Asisa Tarragona SPSP celebrant un punt | Albert Fabregat
Gerard Osorio:“El Vlado em dona indicacions en moments puntuals: ajustar el servei, buscar alternatives en atac, etc. És molt detallista i sempre ens dona eines per millorar.”
P: El proper partit és contra el Pamesa Teruel. Què n’esperes d’aquest enfrontament? Com l’afronteu?
R: Bé, una mica el que deia abans: el partit, sent aquí, ells vindran d’una setmana en què han jugat la Copa del Rei i després tenen un altre partit aquesta setmana, cosa que pot ser una arma de doble tall. Tant pot ser que arribin amb més ritme, com que necessitin una mica de descans. El més important és el que treballem al nostre costat de la xarxa. Estic convençut que, si donem el màxim que podem donar, podrem treure el partit sense problemes.
P: I ja per acabar, què li diries a l’afició de cara a aquest partit?
R: Li diria a tothom que pugui acostar-s’hi, que ho faci, i si encara no ho han fet, que vinguin, perquè segur que s’ho passen bé i a nosaltres ens dona aquest impuls extra per afrontar el partit. Quan juguem a casa es nota molt i s’agraeix molt el suport de l’afició.
Veronika Stevovska, de 16 anys (2008), és la col·locadora titular del sènior femení del Tarragona SPSP. Després de més de mitja vida dedicada al vòlei, ara se li recompensa tot aquest esforç i dedicació.
Veronika Stevovska: “Porto més o menys set anys, però des de molt petita he viscut les emocions del vòlei perquè el meu pare ha estat jugador durant molts anys en aquest club.”
Tot i que li va costar molt controlar els nervis quan sortia a jugar, les seves companyes i l’Edu, l’entrenador, l’han ajudat molt a treure’s pressió.
La canterana roig-i-negre reconeix que quan un partit es posa en una situació complicada, dirigeix l’equip per intentar remuntar i acabar guanyant. Tot i que l’objectiu és jugar bé, competir i gaudir a la pista, la cirereta del pastís seria classificar-se per als play-offs d’ascens a Primera Nacional.
PREGUNTA: Quines característiques creus que ha de tenir una bona col·locadora?
RESPOSTA: Bé, crec que cal treballar molt per aconseguir millorar la tècnica i la precisió. També és clau prendre bones decisions en cada moment, ja que una bona distribució del joc t’ajuda a aconseguir les victòries.
P: Tens alguna referent?
R: Sí, m’agrada molt des de sempre la Maja Ognjenović, que és la col·locadora de la selecció de Sèrbia. I també m’agrada aprendre de les jugadores a nivell internacional. Veig molt la Lliga italiana i la Lliga de Campions.
Maja Ognjenovic col·locant una pilota | FIVB
P: I de què jugaries si no fossis col·locadora?
R: La meva posició m’agrada molt des de sempre, però si no, potser d’oposada, perquè també em crida molt l’atenció.
Els inicis de Veronika Stevovska al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau
P: Estàs al club des de fa anys, què recordes del teu primer dia aquí?
R: Com he dit abans, porto des de molt petita veient el meu pare jugar i també entrenant els seus jugadors. Així que tinc molt bons records del club i dels meus primers dies al vòlei.
Veronika Stevovska:“El vòlei és un esport que m’ha marcat per sempre.”
P: Has tingut molts entrenadors i entrenadores al llarg de la teva vida. De qui et recordes més? De qui tens millor record?
R: Tots els entrenadors que he tingut m’han aportat molt, tant a nivell tècnic com de disciplina, però sobretot el que més m’ha ajudat ha estat el meu pare, ja que jugava de col·locador també. M’ha ajudat donant-me consells sobre millorar la tècnica, l’actitud, la disciplina que cal tenir al camp… perquè això et fa millorar com a persona i com a jugadora.
Veronika Stevovska: nova jugadora al sènior femení
P: Com va ser el salt al primer equip?
R: El més difícil per a mi va ser controlar els nervis, perquè sentia que carregava amb una gran responsabilitat per la meva posició, ja que la col·locadora ha de distribuir el joc, però la veritat és que les meves companyes m’han ajudat molt a integrar-me.
Celebració d’un punt del sènior femení de Tarragona SPSP | Albert Fabregat
P: Et va costar adaptar-te?
R: No, perquè ja et dic que tant l’entrenador com les meves companyes van fer molt més còmode que m’adaptés a l’equip.
P: I contra quin equip vas debutar?
R: Recordo que l’any passat vaig jugar contra Torredembarra, a casa. L’entrenador em va donar l’oportunitat d’entrar, canviar la dinàmica del joc, vam aconseguir remuntar i finalment guanyar el cinquè set.
P: I estaves nerviosa o no?
R: Sí, la veritat és que estava molt nerviosa, però vaig intentar calmar els nervis per concentrar-me, treure el millor de mi mateixa per poder guanyar el partit.
Veronika Stevovska preparant-se per fer el servei | Albert Fabregat
El gran esforç de Veronika Stevovska
P: Amb 16 anys ets titular al sènior femení. Com ha estat aquest procés?
R: He treballat molt dur durant molts anys, molt de temps, i sempre he intentat aprendre de tots els meus errors, d’escoltar els consells que m’han donat els entrenadors i, sobretot, la passió que sento per aquest esport m’ha ajudat molt a millorar.
P: Fa ja un parell d’anys que estàs amb l’Edu. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?
R: Com que l’Edu també era col·locador, m’ha ajudat molt a prendre bones decisions, a aprendre a distribuir el joc, perquè en cada moment has de mirar com està la jugadora i passar la pilota a la persona indicada.
P: L’any passat us vau classificar per als play-offs d’ascens, però us va eliminar el Vallbona a semifinals. Com vas afrontar aquella derrota?
R: El nostre objectiu era poder arribar als play-offs, així que ho vam aconseguir. Estàvem molt contentes i orgulloses de la feina que havíem fet. Un cop allà, ens vam trobar amb un equip que en aquell moment va jugar molt millor que nosaltres. Així que la derrota ens va servir per aprendre, millorar i superar-nos per tornar-ho a intentar aquest any.
P: En aquesta segona fase, ara mateix esteu segones, però està tot molt ajustat: només hi ha tres punts de diferència entre vosaltres i les cinquenes classificades, el Vilassar. Com ho veus? Com se sent això dins l’equip?
R: Bé, anem a poc a poc i ens concentrem en cada partit. De moment anem amb seguretat i confiança, així que crec que podem competir contra tots els equips, i amb la feina que estem fent anem sumant partit a partit.
Un canvi de dinàmica pot ser clau
P: Com en tots els partits, hi ha moments en què un set es pot complicar. Com afronta la Veronika Stevovska, sent col·locadora, el fet d’intentar aixecar l’ànim de les teves companyes?
R: Tot i que els nervis també poden jugar-te una mala passada, intento relaxar-me, centrar-me en el que he de fer i motivar les meves companyes, perquè la meva posició no és només repartir el joc, també implica transmetre confiança a les companyes.
Veronika Stevovska bloquejant | Albert Fabregat
P: Com és l’ambient dins de l’equip?
R: Tant al juvenil com al sènior, ens portem totes molt bé. Crec que és perquè som un equip jove, que tenim el mateix objectiu i entre totes ens ajudem molt, ens donem suport, i això es nota molt a la pista.
P: I amb qui et portes millor?
R: És normal que amb les de la meva edat tingui millor relació, perquè ens coneixem de tota la vida, així que amb elles.
P: I com és jugar amb la teva germana Anika dins del mateix equip?
R: És molt bo. M’ajuda perquè tinc una persona de confiança al camp. Sé que en qualsevol moment puc comptar amb ella, tant si és una situació delicada com si és un bon moment.
Les germanes Anika Stevovska i Veronika Stevovska
P: Ets una referent per a totes les noies que comencen aquí joves, perquè tu també vas començar molt jove. Què els diries? R: Els diria que, al final, el que et fa aconseguir el teu objectiu és treballar diàriament. També la dedicació a aquest esport és molt important per arribar a millorar.
Confiar en el procés és clau per a elles
P: L’objectiu és clar, cal classificar-se per als play-offs, oi?
R: Bé, el nostre objectiu principal és jugar bé, competir contra tots els equips, treure el millor de nosaltres mateixes sense pressió i al millor nivell que puguem.
P: Aquest dissabte a les 16:00 h jugueu un partit molt important contra un rival directe, el Volei Sant Just. Què li diries a l’afició?
R: Encara que el partit sigui fora de casa, a Sant Just, ja sabem que la nostra afició sempre ens dona suport, així que això ens ajuda a jugar amb confiança i així podem guanyar.
Una de les grans promeses d’Instercap Asisa Tarragona SPSP
Pablo Rosales, de 18 anys (2006), és un dels jugadors amb més potencial dels cooperativistes. Va començar a jugar a voleibol fa set temporades i, avui dia, és una peça clau per a l’esquema de Vlado Stevoski. Des que va fer el salt al primer equip, ha anat guanyant cada cop més confiança. L’any passat va haver de ser el col·locador titular en tota la Copa Príncep, fet que va suposar un gran repte per a ell.
Sempre que Pablo Rosales està sobre la pista, intenta donar el màxim per a l’equip. Aquesta temporada ha demostrat molt sempre que el tècnic roig li ha donat l’oportunitat. El pròxim dissabte 15 de febrer buscarà, juntament amb tot l’equip, guanyar un altre partit més al seu fortí, el PM SPSP.
PREGUNTA: Quines característiques ha de tenir un bon col·locador, segons Pablo Rosales?
RESPOSTA: El col·locador, com que és el dirigent de l’equip, ha de tenir la ment més calmada, però alhora ser la veu pensant de l’equip. Crec que és una responsabilitat molt gran i hauria de ser bo a l’hora de saber com està anímicament cadascú a la pista.
P: Tens algun referent en el món del voleibol?
R: Bé, tots hem vist voleibol internacionalment, al màxim nivell, et diria Luciano De Cecco o Simone Giannelli.
P: De tots els col·locadors contra els quals has jugat, qui és el que t’ha sorprès més?
R: Quan vam jugar contra Manacor, em va sorprendre molt Rubén Lorente, encara que, en general, a la Superlliga 1 hi ha molt nivell.
P: De què jugaries si no fossis col·locador?
R: Donada la meva capacitat física, tret que la treballés molt, no em quedaria més remei que jugar de líber, ja que soc hàbil amb els dits i amb les mans.
Els inicis de Pablo Rosales
P: Fa anys que ets al club, què recordes del teu primer dia aquí?
R: Bé, vaig conèixer gent que s’ha quedat durant anys, aquells dies de conèixer en Guillem, la gent que tenim ara al primer equip, que al final s’han acabat quedant amb nosaltres. Moltíssima nostàlgia, recordo anar progressant a poc a poc en l’esport que t’agrada i anar-hi enganxant cada cop més.
P: Has tingut molts entrenadors al llarg de la teva vida, però de qui et recordes més? De qui tens millor record?
R: En Vlado, per descomptat, és qui m’exigeix més dia a dia, però si hagués de quedar-me amb un, al llarg de tota la meva carrera, em quedaria amb en Miguel Fuente, ja que m’ha ensenyat moltes coses sobre els desplaçaments, com s’ha de moure un col·locador…
Pablo Rosales i la seva entrada al sènior masculí
P: Com va ser el salt al primer equip? Et va costar adaptar-te?
R: Va ser tot un procés d’aprendre dels que hi eren, en Carlos Mora, l’any passat, vaig tenir també moltes oportunitats i això em va anar endurint una mica i traient-me els nervis que tens quan debutes. A partir d’aquí, anar millorant en els moments de tensió…
P: Contra qui vas debutar?
R: Aquest any vaig debutar a la Copa Catalana, contra els Vikings Prat, i després a la lliga oficial contra Manacor.
P: I amb el primer equip, l’any passat o un altre?
R: L’any passat no et sabria dir quin va ser el primer partit, però sí que recordo partits contra l’Illa Grau i Eivissa en què en Vlado em va donar més oportunitats per demostrar-me.
P: Estaves nerviós en aquells primers partits?
R: Ha estat tot un procés, cada cop tinc més confiança, en Vlado també me’n dona molta més a l’hora de sortir a la pista. Al principi sí que em tremolava una mica el pols, ja que hi ha molta gent mirant, molt nivell en joc i qualsevol error et pot perjudicar.
P: Coneixes en Vlado des de fa molts anys i ell a tu també. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?
R: M’ha ensenyat moltes coses, molt de temps, molts entrenaments, molts consells, però si hagués de quedar-me amb una cosa, seria que m’ha ensenyat a qui he de donar la pilota, en quins moments determinats del partit, amb qui he de jugar i amb qui he de sortir.
Un tram final de temporada molt intens
P: L’objectiu és clar: cal aconseguir la permanència. Queden 12 punts per jugar i sou a 4 de l’Arenal. Com ho veus?
R: Ara mateix estem en una situació molt bona, el cap de setmana passat vam guanyar el Palma, que per a nosaltres era essencial, una final, i ara segueix depenent de nosaltres, ja que podem competir amb els equips. Si està a les nostres mans, depèn de nosaltres.
P: El pròxim dissabte 15 de febrer jugueu una altra vegada a casa, a les 20:30 h, contra l’UPV Leleman Conqueridor, què t’agradaria dir a l’afició?
R: Poc més que no s’hagi dit durant tota la temporada, seguiu donant suport com ho feu. Sabem que juguem amb un jugador més dins del camp quan sou vosaltres animant. Ens veiem a les 20:30 h!
El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau es troba a l’equador de la temporada i vol expressar un profund agraïment a totes les persones que formen part d’aquest projecte: famílies, jugadors, jugadores, equips i cos tècnic. La seva dedicació i esforç són claus per fer créixer aquesta gran família del voleibol, que continua competint i gaudint amb passió.
Amb el suport del barri i la ciutat, l’SPiSP manté viva la il·lusió de sempre, consolidant-se com un referent del voleibol. A més, els seguidors poden gaudir d’un recull d’imatges dels equips al link disponible a la descripció del club.
El club reafirma el seu compromís de seguir treballant i creixent, amb l’objectiu de mantenir viva la seva essència i transmetre la il·lusió que els caracteritza.
Usamos cookies para asegurar que te damos la mejor experiencia en nuestra web. Si continúas usando este sitio, asumiremos que estás de acuerdo con ello.
Albert Fabregat