Julián García-Torres, amb 44 anys, és el capità i màxim referent d’Instercap Asisa Tarragona SPSP. Malgrat la seva àmplia experiència en el voleibol, Julián manté una energia i determinació envejables, destacant-se com un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Amb una carrera que ha travessat diferents etapes i equips, el seu retorn al més alt nivell amb el conjunt tarragoní després de gairebé un retir, és un testimoni de la seva constància i passió pel esport. Aquesta temporada, no només aporta el seu gran talent, sinó també el seu lideratge i motivació per a l’equip, contribuint a la permanència en l’elit del voleibol espanyol. No obstant això, el seu futur és incert: el proper partit contra el Grup Herce Soria podria ser l’últim de la seva carrera, la qual cosa afegeix una càrrega emocional extra a aquest tancament de temporada.

Des de la seva arribada a Tarragona el 2022, Julián García-Torres ha estat una peça clau en la reconstrucció de l’equip. El seu esforç i motivació personal és un exemple per als jugadors més joves. Constantment està evolucionant, tant física com tècnicament, la qual cosa reflecteix el nivell de dedicació i professionalisme amb què afronta cada repte. Aquesta temporada, Julián ha demostrat que, malgrat els anys, segueix sent un jugador fonamental i un referent per a tots al vestidor, mostrant que l’edat no és un obstacle quan es té l’actitud correcta. Ara, el vestidor i l’afició es preparen per al que podria ser la seva última actuació com a jugador de voleibol, tancant una trajectòria envejable.

L’evolució de Julián García-Torres

P: Com ha influït la teva experiència en la teva evolució com a jugador?

R: Molt positivament. He tingut bons entrenadors i companys, i he après molt. Els centrals i col·locadors millorem amb els anys si ens mantenim físicament bé.

P: Quin ha estat el partit més especial de la teva carrera?

R: Encara que molts dirien que l’Europeu, per a mi va ser el partit de l’ascens de l’any passat. Tornar a la Superlliga amb 43 anys, després d’estar pràcticament retirat, i a més tenint un paper protagonista, va ser increïble.

P: I el partit més dur?

R: Sens dubte, la final del classificatori olímpic contra Sèrbia. Guanyàvem 2-0 i vam perdre 3-2, 15-13. Si guanyàvem, anàvem a Pequín. Va ser molt dur quedar-nos fora.

P: Si poguessis enfrontar-te a qualsevol equip o jugador, qui seria?

R: Em vaig quedar amb les ganes de jugar contra Ricardinho, el col·locador brasiler. M’hauria agradat veure quantes vegades em trencava la cintura.

Ricardinho col·locant una pilota amb la selecció del Brasil | UOL Esporte

L’art de ser central: més que bloquejar i atacar

P: Sempre has jugat de central?

R: Vaig començar de central perquè era el més alt. Vaig jugar dos anys d’oposat a Primera Nacional, però sempre vaig tornar al centre. Jo volia ser col·locador, però em van posar de central i allà em vaig quedar.

P: Quines qualitats creus que ha de tenir un bon central?

R: Bloquejar. El vòlei modern és molt d’atac, però el central ha de bloquejar i organitzar la tàctica defensiva de l’equip.

P: Tens algun referent en la teva posició?

R: Stefan Hübner, central alemany, i Gustavo Endres, brasiler. Em fixava en ells perquè eren més o menys de la meva alçada, 2 metres, i bloquejaven molt bé.

P: Hi ha algun central contra qui hagis jugat que t’hagi sorprès?

R: Robertlandy Simón, el cubà. És impressionant, ataca altíssim i fort. A la lliga italiana, el segon millor atacant tenia un 64% d’eficàcia, i ell estava amb un 78%.

L’arribada de Julián García-Torres a Instercap Asisa Tarragona SPSP

P: Vas arribar a Tarragona SPSP l’estiu del 2022. Què et va convèncer del projecte?

R: Inicialment, vaig venir per motius laborals i perquè la meva dona també entrenaria aquí. Però quan vaig veure que era un projecte seriós, amb ganes de créixer i entrenar fort, m’hi vaig enganxar.

P: Ets un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Com entrenes el bloqueig?

R: Em va quedar gravat un consell de Miguel Ángel Falasca: un central ha de pensar com un colocador per anticipar la jugada. Al principi costa, però amb els anys es millora molt.

P: Ets el tercer millor bloquejador en punts de la Superlliga, amb 65 bloquejos. A més, estàs entre els cinc millors bloquejadors en mitjana de la lliga, amb 0,83 bloquejos per set. Esperaves aquest rendiment quan va començar la temporada?

R: No del tot. Em vaig proposar estar entre els cinc millors i aconseguir 66 bloquejos, calculant tres per partit. Ara em falta només un per aconseguir-ho.

P: El teu company Moisés Vásquez també destaca en bloqueig. Com és compartir la xarxa amb ell?

R: Ens exigim mútuament. Tenir un company que bloqueja bé fa que cap de nosaltres es relaxi. Ens empentem a les sessions d’entrenament i això ens millora a tots dos.

Permanència sentenciada

P: L’equip ha assegurat la permanència matemàtica després de la derrota d’Arenal. Com s’ha viscut aquest èxit dins de l’equip?

R: Ha estat un sabor agredolç. Vam perdre un partit que pensàvem que podíem puntuar, però després Arenal Emevé va perdre contra Almeria i ens vam salvar. Tot i la derrota, és un èxit important pel treball acumulat al llarg de la temporada.

P: Quin creus que ha estat el moment clau de la temporada, aquell que dius: “Això ha fet que ens salvem”?

R: Clarament, el partit contra Manacor. Guanyar allà, a casa seva, va ser crucial. Després d’aquesta victòria, ens vam sentir amb moral per lluitar pels playoffs, tot i que després no ho vam aconseguir. Tot i els alts i baixos, les victòries contra Manacor i Cisneros van ser claus per a la nostra salvació.

P: Ara que l’objectiu de la permanència està complert, com s’afronta el partit contra el Grup Herce Sòria aquest cap de setmana?

R: Serà un partit bonic, per gaudir. En complir l’objectiu, ens enfrontem sense pressió i amb la intenció d’oferir un bon espectacle per a l’afició. Tancar la temporada a casa amb l’objectiu complert és una cosa que qualsevol equip signaria.

P: Aquest dissabte a les 17:00 jugueu contra el Grup Herce Sòria. Què els diries a l’afició?

R: Els diria que vinguin, perquè serà un partit bonic. Intentarem aconseguir el millor resultat possible i agrair-los que ens hagin estat donant suport durant tota la temporada.

Foto de la portada: Albert Fabregat