Julián García-Torres: “El partit més especial de la meva carrera va ser el de l’ascens”

Julián García-Torres voleibol Superliga España

Julián García-Torres, amb 44 anys, és el capità i màxim referent d’Instercap Asisa Tarragona SPSP. Malgrat la seva àmplia experiència en el voleibol, Julián manté una energia i determinació envejables, destacant-se com un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Amb una carrera que ha travessat diferents etapes i equips, el seu retorn al més alt nivell amb el conjunt tarragoní després de gairebé un retir, és un testimoni de la seva constància i passió pel esport. Aquesta temporada, no només aporta el seu gran talent, sinó també el seu lideratge i motivació per a l’equip, contribuint a la permanència en l’elit del voleibol espanyol. No obstant això, el seu futur és incert: el proper partit contra el Grup Herce Soria podria ser l’últim de la seva carrera, la qual cosa afegeix una càrrega emocional extra a aquest tancament de temporada.

Des de la seva arribada a Tarragona el 2022, Julián García-Torres ha estat una peça clau en la reconstrucció de l’equip. El seu esforç i motivació personal és un exemple per als jugadors més joves. Constantment està evolucionant, tant física com tècnicament, la qual cosa reflecteix el nivell de dedicació i professionalisme amb què afronta cada repte. Aquesta temporada, Julián ha demostrat que, malgrat els anys, segueix sent un jugador fonamental i un referent per a tots al vestidor, mostrant que l’edat no és un obstacle quan es té l’actitud correcta. Ara, el vestidor i l’afició es preparen per al que podria ser la seva última actuació com a jugador de voleibol, tancant una trajectòria envejable.

Superliga Masculina de Voleibol España
Julián García-Torres amb l’Instercap Asisa Tarragona SPSP | Albert Fabregat

L’evolució de Julián García-Torres

P: Com ha influït la teva experiència en la teva evolució com a jugador?

R: Molt positivament. He tingut bons entrenadors i companys, i he après molt. Els centrals i col·locadors millorem amb els anys si ens mantenim físicament bé.

P: Quin ha estat el partit més especial de la teva carrera?

R: Encara que molts dirien que l’Europeu, per a mi va ser el partit de l’ascens de l’any passat. Tornar a la Superlliga amb 43 anys, després d’estar pràcticament retirat, i a més tenint un paper protagonista, va ser increïble.

P: I el partit més dur?

R: Sens dubte, la final del classificatori olímpic contra Sèrbia. Guanyàvem 2-0 i vam perdre 3-2, 15-13. Si guanyàvem, anàvem a Pequín. Va ser molt dur quedar-nos fora.

P: Si poguessis enfrontar-te a qualsevol equip o jugador, qui seria?

R: Em vaig quedar amb les ganes de jugar contra Ricardinho, el col·locador brasiler. M’hauria agradat veure quantes vegades em trencava la cintura.

Ricardinho Brasil VoleibolRicardinho col·locant una pilota amb la selecció del Brasil | UOL Esporte

L’art de ser central: més que bloquejar i atacar

P: Sempre has jugat de central?

R: Vaig començar de central perquè era el més alt. Vaig jugar dos anys d’oposat a Primera Nacional, però sempre vaig tornar al centre. Jo volia ser col·locador, però em van posar de central i allà em vaig quedar.

P: Quines qualitats creus que ha de tenir un bon central?

R: Bloquejar. El vòlei modern és molt d’atac, però el central ha de bloquejar i organitzar la tàctica defensiva de l’equip.

P: Tens algun referent en la teva posició?

R: Stefan Hübner, central alemany, i Gustavo Endres, brasiler. Em fixava en ells perquè eren més o menys de la meva alçada, 2 metres, i bloquejaven molt bé.

P: Hi ha algun central contra qui hagis jugat que t’hagi sorprès?

R: Robertlandy Simón, el cubà. És impressionant, ataca altíssim i fort. A la lliga italiana, el segon millor atacant tenia un 64% d’eficàcia, i ell estava amb un 78%.

L’arribada de Julián García-Torres a Instercap Asisa Tarragona SPSP

P: Vas arribar a Tarragona SPSP l’estiu del 2022. Què et va convèncer del projecte?

R: Inicialment, vaig venir per motius laborals i perquè la meva dona també entrenaria aquí. Però quan vaig veure que era un projecte seriós, amb ganes de créixer i entrenar fort, m’hi vaig enganxar.

Jugadores del CV SPSP celebrando un punto
Elio Carrodeguas amb el seu equip celebrant un punt | Albert Fabregat

P: Ets un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Com entrenes el bloqueig?

R: Em va quedar gravat un consell de Miguel Ángel Falasca: un central ha de pensar com un colocador per anticipar la jugada. Al principi costa, però amb els anys es millora molt.

P: Ets el tercer millor bloquejador en punts de la Superlliga, amb 65 bloquejos. A més, estàs entre els cinc millors bloquejadors en mitjana de la lliga, amb 0,83 bloquejos per set. Esperaves aquest rendiment quan va començar la temporada?

R: No del tot. Em vaig proposar estar entre els cinc millors i aconseguir 66 bloquejos, calculant tres per partit. Ara em falta només un per aconseguir-ho.

P: El teu company Moisés Vásquez també destaca en bloqueig. Com és compartir la xarxa amb ell?

R: Ens exigim mútuament. Tenir un company que bloqueja bé fa que cap de nosaltres es relaxi. Ens empentem a les sessions d’entrenament i això ens millora a tots dos.

Permanència sentenciada

P: L’equip ha assegurat la permanència matemàtica després de la derrota d’Arenal. Com s’ha viscut aquest èxit dins de l’equip?

R: Ha estat un sabor agredolç. Vam perdre un partit que pensàvem que podíem puntuar, però després Arenal Emevé va perdre contra Almeria i ens vam salvar. Tot i la derrota, és un èxit important pel treball acumulat al llarg de la temporada.

Instercap Asisa Tarragona SPSP vs CV Palma
Julián García-Torres y Denys González bloqueando | Albert Fabregat

P: Quin creus que ha estat el moment clau de la temporada, aquell que dius: “Això ha fet que ens salvem”?

R: Clarament, el partit contra Manacor. Guanyar allà, a casa seva, va ser crucial. Després d’aquesta victòria, ens vam sentir amb moral per lluitar pels playoffs, tot i que després no ho vam aconseguir. Tot i els alts i baixos, les victòries contra Manacor i Cisneros van ser claus per a la nostra salvació.

P: Ara que l’objectiu de la permanència està complert, com s’afronta el partit contra el Grup Herce Sòria aquest cap de setmana?

R: Serà un partit bonic, per gaudir. En complir l’objectiu, ens enfrontem sense pressió i amb la intenció d’oferir un bon espectacle per a l’afició. Tancar la temporada a casa amb l’objectiu complert és una cosa que qualsevol equip signaria.

P: Aquest dissabte a les 17:00 jugueu contra el Grup Herce Sòria. Què els diries a l’afició?

R: Els diria que vinguin, perquè serà un partit bonic. Intentarem aconseguir el millor resultat possible i agrair-los que ens hagin estat donant suport durant tota la temporada.

Foto de la portada: Albert Fabregat

Instercap Asisa Tarragona SPSP seguirà una temporada més a la Superlliga

Los jugadores del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau celebrando un punto en la Superlliga Masculina

Instercap Asisa Tarragona SPSP ha assegurat la seva permanència a la Superlliga Masculina de vòlei després de la derrota d’Arenal Emevé davant d’Unicaja Costa d’Almeria. Amb cinc punts de diferència i només tres per disputar, l’equip dirigit per Vlado Stevovski certifica la seva continuïtat a l’elit del vòlei espanyol.

Tot i que la salvació estava pràcticament confirmada després de la gran actuació contra UPV Leleman Conqueridor i la victòria davant del cuer, CV Palma, la confirmació matemàtica permet a l’equip afrontar amb tranquil·litat el tram final de la temporada. Tarragona SPSP Superlliga Masculina és ja una realitat per al pròxim curs.

Un inici complicat per a Instercap Asisa Tarragona SPSP a la Superlliga Masculina

La temporada no va començar de la millor manera per a Tarragona SPSP a la Superlliga Masculina. L’arribada tardana dels seus tres jugadors estrangers —Moisés Vásquez, Denys González i Dayan Torres— va afectar notablement el rendiment de l’equip als primers partits. La manca de ritme i d’adaptació inicial va complicar la dinàmica, però l’equip va saber sobreposar-se.

El punt d’inflexió va arribar amb una victòria clau davant Conecta Balear CV Manacor, que en aquell moment ocupava la segona posició a la taula. Aquell partit va demostrar el potencial de l’equip i va marcar l’inici d’una recuperació progressiva a la competició.

Un final de temporada amb sabor a èxit per a Instercap Asisa Tarragona SPSP

A mesura que avançaven les jornades, Instercap Asisa Tarragona SPSP va anar trobant la seva millor versió. La victòria davant rivals directes i la millora en el joc col·lectiu van permetre a l’equip escapar de la zona baixa de la taula.

El treball del cos tècnic i l’entrega dels jugadors han estat determinants per aconseguir aquesta permanència a la Superlliga Masculina, un objectiu prioritari per al club. L’afició també ha jugat un paper important, donant suport a l’equip en els moments difícils i celebrant cada punt com si fos decisiu.

Últim partit a casa per celebrar la permanència

El pròxim partit contra Grupo Herce Soria es viurà com una autèntica festa al Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau. Serà una oportunitat perfecta perquè jugadors i aficionats celebrin junts l’esforç de tota la temporada.

Amb la permanència assegurada, Instercap Asisa Tarragona SPSP continuarà a la Superlliga Masculina i podrà gaudir d’aquest encontre sense pressió, centrant-se a tancar la temporada de la millor manera possible. Ara, l’equip ja mira cap al futur amb la intenció de seguir creixent i consolidar-se a l’elit del vòlei espanyol.

Foto de la portada: Albert Fabregat (@afabremk)

Instercap Asisa Tarragona SPSP cau per 3-0 contra un sòlid Grupo Rafael Alfonso San Roque

Jugada del partido que enfrentó a Instercap Asisa Tarragona SPSP contra Grupo Rafael Alfonso San Roque

San Roque supera el Tarragona SPSP, però els rojillos asseguren la permanència.

La penúltima jornada de la Superlliga enfrontava el San Roque contra Instercap Asisa Tarragona SPSP en un partit clau per als rogencs. En cas de victòria o que l’Arenal Emevé no puntués, els rogencs certificarien matemàticament la permanència.

Un inici complicat per al Tarragona SPSP davant del San Roque.

El duel va començar amb una sorpresa en el sextet dels visitants, ja que Pablo Rosales va ser titular. Això cridava l’atenció, ja que en el partit d’anada va ser ell qui va aconseguir capgirar el marcador per sumar els tres punts.

Vlado Stevovski es va veure obligat a demanar el primer temps mort després d’un parcial inicial de 5-2 favorable a San Roque. Els cooperativistes estaven sent clarament superats pels grancanaris, gràcies a la seva contundència ofensiva i solidesa defensiva. Instercap Asisa Tarragona SPSP no trobava la seva millor versió en el bloqueig, la seva faceta més destacada. El tècnic macedoni va esgotar els seus temps morts amb un 18-8 al marcador.

Quan Pablo Rosales va passar a jugar a la zona 4, va ser substituït per Dayan Torres, que va aportar alçada en el bloqueig. El primer parcial va acabar 25-18 per als locals després d’una pausa sol·licitada per Alberto Rodríguez.

Reacció de Tarragona SPSP al segon set

El segon set va començar amb la mateixa dinàmica, amb el San Roque dominant el joc. No obstant això, un temps mort de Stevovski va permetre als rogencs refer-se i posar-se per davant amb un ajustat 13-14. L’entrada de Dayan Torres va millorar notablement el joc cooperativista, permetent-los treballar millor en defensa i mantenir la igualtat fins al final del set.

Amb un 20-20 al marcador, el Tarragona SPSP va aconseguir guanyar un punt clau després de diverses accions defensives i un atac precís de Samuel Pacheco. Tot i això, petits detalls van inclinar la balança a favor del San Roque, que es va endur el parcial per 26-24.

San Roque tanca el partit amb autoritat.

En el tercer set, els locals van arrencar amb molta intensitat, sense permetre als cooperativistes desplegar el seu joc. Stevovski va sol·licitar el seu segon temps mort amb un 13-7 al marcador, però la diferència es va ampliar a mesura que avançava el partit. Sense marge per a la remuntada, el Tarragona SPSP va cedir el set per 25-17, i el San Roque va sumar els tres punts.

Tarragona SPSP aconsegueix la permanència a la Superlliga.

Malgrat la derrota, la jornada va deixar una gran notícia per als rogencs: l’Arenal Emevé no va puntuar davant l’Unicaja Costa d’Almeria, cosa que permet a l’Instercap Asisa Tarragona SPSP assegurar la seva permanència a la Superlliga una temporada més.

Foto de la portada cedida pel Grup Rafael Alfonso San Roque.

Gerard Osorio: “A casa hem competit de tu a tu contra tothom”

Gerard Osorio celebrando

Màxim anotador de l’equip aquesta temporada

Gerard Osorio, de 31 anys (1993), és l’oposat titular de l’Instercap Asisa Tarragona SPSP, sent una peça clau en l’esquema de Vlado Stevovski. Amb una trajectòria que l’ha dut per diversos equips i competicions de primer nivell, la seva experiència i qualitat han estat fonamentals per al creixement de l’equip roig. Aquesta temporada afronta el repte de liderar amb el seu joc i aportar tota la seva veterania en el retorn dels cooperativistes a la màxima divisió estatal, a més de certificar la tan desitjada permanència.

En Gerard coneix bé l’exigència de la categoria i la importància de mantenir la mentalitat competitiva en cada partit. D’altra banda, la seva presència és un referent per als jugadors més joves, que veuen en ell un exemple de treball i constància.

Gerard Osorio, jugador de Tarragona SPSP
Gerard Osorio atacant una pilota contra UPV Leleman Conqueridor | Albert Fabregat

El camí fins a ser oposat

PREGUNTA: Ets oposat, una posició clau en l’atac. Sempre has jugat en aquesta posició o vas començar en una altra?

RESPOSTA: No, realment quan vaig començar, com sol passar quan ets més alt que la mitjana, vaig jugar en diverses posicions. Al principi fas una mica de tot, però després em vaig anar orientant cap al rol de central. Tot i això, ja en etapa cadet i juvenil de primer any, vaig començar a jugar tant de receptor com d’oposat.

P: Quines creus que són les qualitats essencials per a un bon oposat?

R: Més enllà de la part tècnica, crec que un oposat ha de ser capaç de trobar solucions en situacions complicades. Moltes vegades ens arriben pilotes altes o no del tot idònies, i hem de ser capaços de convertir-les en punt. Però, per sobre de tot, la funció principal d’un oposat és atacar.

P: Has jugat amb molts col·locadors al llarg de la teva carrera. Amb quin has sentit millor connexió a la pista?

R: És complicat escollir-ne només un. He jugat amb molts col·locadors i amb diversos he tingut una gran connexió. Per exemple, amb l’Héctor García, que també va jugar aquí, o amb l’Ángel Trinidad. Al final, amb el temps i la feina, acabes entenent-te amb tots.

Héctor García colocando un balón en el CV SPSP
Héctor García jugant al CV SPSP | RFEVB

La trajectòria de Gerard Osorio

P: Has jugat en equips històrics a Espanya i també a França. Com han influït aquestes experiències en la teva evolució com a jugador?

R: De cada equip i de cada etapa n’aprens alguna cosa. No a tots els equips tens el mateix rol o la mateixa responsabilitat, però sempre en trec alguna cosa positiva. Fins i tot de temporades més complicades, com la passada, pots extreure aprenentatges que t’ajuden a millorar.

P: Precisament, la temporada passada vas estar al Villena-Petrer. Aquest estiu vas decidir venir a Tarragona. Què et va convèncer per apostar per aquest projecte?

R: Vaig parlar diverses vegades amb el Vlado i el Nenad, i em van mostrar el seu interès perquè vingués. També tenia referències de companys que havien estat aquí i parlaven molt bé del club i de l’ambient de treball. Jugar en un equip català també era una cosa que em motivava. Tot va sumar per prendre la decisió de venir.

Gerard Osorio: una peça clau per a la permanència

P: Dus 311 punts en atac en 19 partits, amb una mitjana de 16,4 punts per partit. A més, ets el tercer millor sacador i el quart màxim anotador de la lliga. T’esperaves aquest rendiment a l’inici de la temporada?

R: No en sabia les xifres exactes. Després de cada partit analitzem les estadístiques, però no m’hi fixo massa. És cert que l’oposat sol ser el jugador que més punts fa en un equip. He tingut altres temporades en què també he estat en xifres similars, però l’important no és només la quantitat de punts, sinó l’eficàcia i l’impacte en el joc de l’equip.

P: Ets un dels jugadors més utilitzats pel Vlado, havent disputat tots els sets de la temporada. Com afrontes aquesta confiança?

R: Per a mi és una cosa positiva. Jugar et dona confiança. La responsabilitat és la mateixa que la de qualsevol altre jugador de la lliga en la meva posició. Alguns dies em tocarà a mi assumir el protagonisme ofensiu, però altres dies serà un altre company. L’important és que l’equip sumi.

Gerard Osorio: “He millorat força en el servei. És un aspecte que hem treballat molt i s’ha reflectit en els partits.”

P: Hi ha algun aspecte en què t’agradaria continuar millorant?

R: Sí, alguns detalls tècnics, com la varietat en els recursos d’atac. El Vlado insisteix que busqui més opcions, com fintes més precises o jugar més amb el bloqueig. Són coses que continuo treballant per millorar la meva efectivitat en aquells moments clau.

L’objectiu d’Instercap Asisa Tarragona SPSP és la permanència

P: L’equip està en plena lluita per la permanència. Com esteu afrontant aquest tram final?

R: Sabem que no hi ha res fet. Queden tres partits, però només ens hem de centrar en el proper. A casa hem competit de tu a tu contra tothom, i tenim confiança que podem aconseguir els punts necessaris per assegurar la permanència.

Gerard Osorio junto a sus compañeros celebrando un punto
Instercap Asisa Tarragona SPSP celebrant un punt | Albert Fabregat

Gerard Osorio: “El Vlado em dona indicacions en moments puntuals: ajustar el servei, buscar alternatives en atac, etc. És molt detallista i sempre ens dona eines per millorar.”

P: El proper partit és contra el Pamesa Teruel. Què n’esperes d’aquest enfrontament? Com l’afronteu?

R: Bé, una mica el que deia abans: el partit, sent aquí, ells vindran d’una setmana en què han jugat la Copa del Rei i després tenen un altre partit aquesta setmana, cosa que pot ser una arma de doble tall. Tant pot ser que arribin amb més ritme, com que necessitin una mica de descans. El més important és el que treballem al nostre costat de la xarxa. Estic convençut que, si donem el màxim que podem donar, podrem treure el partit sense problemes.

P: I ja per acabar, què li diries a l’afició de cara a aquest partit?

R: Li diria a tothom que pugui acostar-s’hi, que ho faci, i si encara no ho han fet, que vinguin, perquè segur que s’ho passen bé i a nosaltres ens dona aquest impuls extra per afrontar el partit. Quan juguem a casa es nota molt i s’agraeix molt el suport de l’afició.

Foto de la portada: Albert Fabregat

Veronika Stevovska: «Podemos competir contra todos los equipos»

Instercap Asisa Tarragona SPSP suma un punt d’or contra l’UPV Leleman Conqueridor

Moisés Vásquez, Gerard Osorio, Elio Carrodeguas, Denys González y Pablo Rosales, jugadores de Instercap Asisa Tarragona SPSP contra UPV Leleman Conqueridor

Gran esforç de l’Instercap Asisa Tarragona SPSP en un duel d’alta intensitat contra l’UPV Leleman Conqueridor

L’Instercap Asisa Tarragona SPSP va caure en un partit ajustat contra l’UPV Leleman Conqueridor per 2-3, sumant un punt agredolç. Tot i un mal inici, l’equip es va recolzar en la seva afició per igualar el marcador en el segon i quart set. Van destacar Gerard Osorio, Julián García-Torres i Moisés Vásquez, però la falta d’efectivitat en recepció va passar factura en el tie-break, on els valencians van sentenciar el partit.

Després de l’aturada per la Copa del Rei, els tarragonins s’enfrontaran al Pamesa Teruel a casa.

Pots llegir la crònica completa del partit a la web de la RFEVB.

Entrevista | Pablo Rosales: “Cada vegada tinc més confiança”

Pablo Rosales, jugador de Instercap Asisa Tarragona SPSp junto a Elio Carrodeguas, Gerard Osorio, Vlado Stevoski y Carlos Segura

Una de les grans promeses d’Instercap Asisa Tarragona SPSP

Pablo Rosales, de 18 anys (2006), és un dels jugadors amb més potencial dels cooperativistes. Va començar a jugar a voleibol fa set temporades i, avui dia, és una peça clau per a l’esquema de Vlado Stevoski. Des que va fer el salt al primer equip, ha anat guanyant cada cop més confiança. L’any passat va haver de ser el col·locador titular en tota la Copa Príncep, fet que va suposar un gran repte per a ell.

Sempre que Pablo Rosales està sobre la pista, intenta donar el màxim per a l’equip. Aquesta temporada ha demostrat molt sempre que el tècnic roig li ha donat l’oportunitat. El pròxim dissabte 15 de febrer buscarà, juntament amb tot l’equip, guanyar un altre partit més al seu fortí, el PM SPSP.

PREGUNTA: Quines característiques ha de tenir un bon col·locador, segons Pablo Rosales?

RESPOSTA: El col·locador, com que és el dirigent de l’equip, ha de tenir la ment més calmada, però alhora ser la veu pensant de l’equip. Crec que és una responsabilitat molt gran i hauria de ser bo a l’hora de saber com està anímicament cadascú a la pista.

P: Tens algun referent en el món del voleibol?

R: Bé, tots hem vist voleibol internacionalment, al màxim nivell, et diria Luciano De Cecco o Simone Giannelli.

P: De tots els col·locadors contra els quals has jugat, qui és el que t’ha sorprès més?

R: Quan vam jugar contra Manacor, em va sorprendre molt Rubén Lorente, encara que, en general, a la Superlliga 1 hi ha molt nivell.

P: De què jugaries si no fossis col·locador?

R: Donada la meva capacitat física, tret que la treballés molt, no em quedaria més remei que jugar de líber, ja que soc hàbil amb els dits i amb les mans.

Els inicis de Pablo Rosales

P: Fa anys que ets al club, què recordes del teu primer dia aquí?

R: Bé, vaig conèixer gent que s’ha quedat durant anys, aquells dies de conèixer en Guillem, la gent que tenim ara al primer equip, que al final s’han acabat quedant amb nosaltres. Moltíssima nostàlgia, recordo anar progressant a poc a poc en l’esport que t’agrada i anar-hi enganxant cada cop més.

P: Has tingut molts entrenadors al llarg de la teva vida, però de qui et recordes més? De qui tens millor record?

R: En Vlado, per descomptat, és qui m’exigeix més dia a dia, però si hagués de quedar-me amb un, al llarg de tota la meva carrera, em quedaria amb en Miguel Fuente, ja que m’ha ensenyat moltes coses sobre els desplaçaments, com s’ha de moure un col·locador…

Pablo Rosales i la seva entrada al sènior masculí

P: Com va ser el salt al primer equip? Et va costar adaptar-te?

R: Va ser tot un procés d’aprendre dels que hi eren, en Carlos Mora, l’any passat, vaig tenir també moltes oportunitats i això em va anar endurint una mica i traient-me els nervis que tens quan debutes. A partir d’aquí, anar millorant en els moments de tensió…

P: Contra qui vas debutar?

R: Aquest any vaig debutar a la Copa Catalana, contra els Vikings Prat, i després a la lliga oficial contra Manacor.

P: I amb el primer equip, l’any passat o un altre?

R: L’any passat no et sabria dir quin va ser el primer partit, però sí que recordo partits contra l’Illa Grau i Eivissa en què en Vlado em va donar més oportunitats per demostrar-me.

P: Estaves nerviós en aquells primers partits?

R: Ha estat tot un procés, cada cop tinc més confiança, en Vlado també me’n dona molta més a l’hora de sortir a la pista. Al principi sí que em tremolava una mica el pols, ja que hi ha molta gent mirant, molt nivell en joc i qualsevol error et pot perjudicar.

P: Coneixes en Vlado des de fa molts anys i ell a tu també. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?

R: M’ha ensenyat moltes coses, molt de temps, molts entrenaments, molts consells, però si hagués de quedar-me amb una cosa, seria que m’ha ensenyat a qui he de donar la pilota, en quins moments determinats del partit, amb qui he de jugar i amb qui he de sortir.

Pablo Rosales junto a Denys González, Julián García-Torres, Elio Carrodeguas, Gerard Osorio, Isak Martí y Moisés Vásquez, jugadores de Instercap Asisa Tarragona SPSP

Un tram final de temporada molt intens

P: L’objectiu és clar: cal aconseguir la permanència. Queden 12 punts per jugar i sou a 4 de l’Arenal. Com ho veus?

R: Ara mateix estem en una situació molt bona, el cap de setmana passat vam guanyar el Palma, que per a nosaltres era essencial, una final, i ara segueix depenent de nosaltres, ja que podem competir amb els equips. Si està a les nostres mans, depèn de nosaltres.

P: El pròxim dissabte 15 de febrer jugueu una altra vegada a casa, a les 20:30 h, contra l’UPV Leleman Conqueridor, què t’agradaria dir a l’afició?

R: Poc més que no s’hagi dit durant tota la temporada, seguiu donant suport com ho feu. Sabem que juguem amb un jugador més dins del camp quan sou vosaltres animant. Ens veiem a les 20:30 h!