Julián García-Torres: “El partit més especial de la meva carrera va ser el de l’ascens”

Julián García-Torres voleibol Superliga España

Julián García-Torres, amb 44 anys, és el capità i màxim referent d’Instercap Asisa Tarragona SPSP. Malgrat la seva àmplia experiència en el voleibol, Julián manté una energia i determinació envejables, destacant-se com un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Amb una carrera que ha travessat diferents etapes i equips, el seu retorn al més alt nivell amb el conjunt tarragoní després de gairebé un retir, és un testimoni de la seva constància i passió pel esport. Aquesta temporada, no només aporta el seu gran talent, sinó també el seu lideratge i motivació per a l’equip, contribuint a la permanència en l’elit del voleibol espanyol. No obstant això, el seu futur és incert: el proper partit contra el Grup Herce Soria podria ser l’últim de la seva carrera, la qual cosa afegeix una càrrega emocional extra a aquest tancament de temporada.

Des de la seva arribada a Tarragona el 2022, Julián García-Torres ha estat una peça clau en la reconstrucció de l’equip. El seu esforç i motivació personal és un exemple per als jugadors més joves. Constantment està evolucionant, tant física com tècnicament, la qual cosa reflecteix el nivell de dedicació i professionalisme amb què afronta cada repte. Aquesta temporada, Julián ha demostrat que, malgrat els anys, segueix sent un jugador fonamental i un referent per a tots al vestidor, mostrant que l’edat no és un obstacle quan es té l’actitud correcta. Ara, el vestidor i l’afició es preparen per al que podria ser la seva última actuació com a jugador de voleibol, tancant una trajectòria envejable.

Superliga Masculina de Voleibol España
Julián García-Torres amb l’Instercap Asisa Tarragona SPSP | Albert Fabregat

L’evolució de Julián García-Torres

P: Com ha influït la teva experiència en la teva evolució com a jugador?

R: Molt positivament. He tingut bons entrenadors i companys, i he après molt. Els centrals i col·locadors millorem amb els anys si ens mantenim físicament bé.

P: Quin ha estat el partit més especial de la teva carrera?

R: Encara que molts dirien que l’Europeu, per a mi va ser el partit de l’ascens de l’any passat. Tornar a la Superlliga amb 43 anys, després d’estar pràcticament retirat, i a més tenint un paper protagonista, va ser increïble.

P: I el partit més dur?

R: Sens dubte, la final del classificatori olímpic contra Sèrbia. Guanyàvem 2-0 i vam perdre 3-2, 15-13. Si guanyàvem, anàvem a Pequín. Va ser molt dur quedar-nos fora.

P: Si poguessis enfrontar-te a qualsevol equip o jugador, qui seria?

R: Em vaig quedar amb les ganes de jugar contra Ricardinho, el col·locador brasiler. M’hauria agradat veure quantes vegades em trencava la cintura.

Ricardinho Brasil VoleibolRicardinho col·locant una pilota amb la selecció del Brasil | UOL Esporte

L’art de ser central: més que bloquejar i atacar

P: Sempre has jugat de central?

R: Vaig començar de central perquè era el més alt. Vaig jugar dos anys d’oposat a Primera Nacional, però sempre vaig tornar al centre. Jo volia ser col·locador, però em van posar de central i allà em vaig quedar.

P: Quines qualitats creus que ha de tenir un bon central?

R: Bloquejar. El vòlei modern és molt d’atac, però el central ha de bloquejar i organitzar la tàctica defensiva de l’equip.

P: Tens algun referent en la teva posició?

R: Stefan Hübner, central alemany, i Gustavo Endres, brasiler. Em fixava en ells perquè eren més o menys de la meva alçada, 2 metres, i bloquejaven molt bé.

P: Hi ha algun central contra qui hagis jugat que t’hagi sorprès?

R: Robertlandy Simón, el cubà. És impressionant, ataca altíssim i fort. A la lliga italiana, el segon millor atacant tenia un 64% d’eficàcia, i ell estava amb un 78%.

L’arribada de Julián García-Torres a Instercap Asisa Tarragona SPSP

P: Vas arribar a Tarragona SPSP l’estiu del 2022. Què et va convèncer del projecte?

R: Inicialment, vaig venir per motius laborals i perquè la meva dona també entrenaria aquí. Però quan vaig veure que era un projecte seriós, amb ganes de créixer i entrenar fort, m’hi vaig enganxar.

Jugadores del CV SPSP celebrando un punto
Elio Carrodeguas amb el seu equip celebrant un punt | Albert Fabregat

P: Ets un dels millors bloquejadors de la Superlliga. Com entrenes el bloqueig?

R: Em va quedar gravat un consell de Miguel Ángel Falasca: un central ha de pensar com un colocador per anticipar la jugada. Al principi costa, però amb els anys es millora molt.

P: Ets el tercer millor bloquejador en punts de la Superlliga, amb 65 bloquejos. A més, estàs entre els cinc millors bloquejadors en mitjana de la lliga, amb 0,83 bloquejos per set. Esperaves aquest rendiment quan va començar la temporada?

R: No del tot. Em vaig proposar estar entre els cinc millors i aconseguir 66 bloquejos, calculant tres per partit. Ara em falta només un per aconseguir-ho.

P: El teu company Moisés Vásquez també destaca en bloqueig. Com és compartir la xarxa amb ell?

R: Ens exigim mútuament. Tenir un company que bloqueja bé fa que cap de nosaltres es relaxi. Ens empentem a les sessions d’entrenament i això ens millora a tots dos.

Permanència sentenciada

P: L’equip ha assegurat la permanència matemàtica després de la derrota d’Arenal. Com s’ha viscut aquest èxit dins de l’equip?

R: Ha estat un sabor agredolç. Vam perdre un partit que pensàvem que podíem puntuar, però després Arenal Emevé va perdre contra Almeria i ens vam salvar. Tot i la derrota, és un èxit important pel treball acumulat al llarg de la temporada.

Instercap Asisa Tarragona SPSP vs CV Palma
Julián García-Torres y Denys González bloqueando | Albert Fabregat

P: Quin creus que ha estat el moment clau de la temporada, aquell que dius: “Això ha fet que ens salvem”?

R: Clarament, el partit contra Manacor. Guanyar allà, a casa seva, va ser crucial. Després d’aquesta victòria, ens vam sentir amb moral per lluitar pels playoffs, tot i que després no ho vam aconseguir. Tot i els alts i baixos, les victòries contra Manacor i Cisneros van ser claus per a la nostra salvació.

P: Ara que l’objectiu de la permanència està complert, com s’afronta el partit contra el Grup Herce Sòria aquest cap de setmana?

R: Serà un partit bonic, per gaudir. En complir l’objectiu, ens enfrontem sense pressió i amb la intenció d’oferir un bon espectacle per a l’afició. Tancar la temporada a casa amb l’objectiu complert és una cosa que qualsevol equip signaria.

P: Aquest dissabte a les 17:00 jugueu contra el Grup Herce Sòria. Què els diries a l’afició?

R: Els diria que vinguin, perquè serà un partit bonic. Intentarem aconseguir el millor resultat possible i agrair-los que ens hagin estat donant suport durant tota la temporada.

Foto de la portada: Albert Fabregat

Judit Terrats: “Intento aportar tota l’experiencia que tinc”

Judit Terrats, de 22 anys (2003), oposada del sènior femení de Tarragona SPSP, ha viscut una trajectòria marcada per alts i baixos, però sempre amb molta passió i dedicació pel voleibol. Va iniciar el seu camí al Club Volei Salou sent pràcticament una nena, on va començar a forjar el seu amor per l’esport. Amb els anys, el seu recorregut la va portar a la Blume, on va viure una etapa exigent que li va ensenyar disciplina i perseverança. Posteriorment, va arribar al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau per viure la seva primera etapa al conjunt tarragoní.

Després d’un descans per viatjar i replantejar-se el seu futur, la Judit ha tornat amb més força que mai a l’equip de Tarragona, on, a més d’aportar la seva experiència, s’enfronta a nous reptes com a peça clau de l’equip.

Judit Terrats atacando con el senior femenino de Tarragona SPSP
Judit Terrats colpejant una pilota | Albert Fabregat

Els inicis de Judit Terrats

P: Vas començar al Club Volei Salou quan eres pràcticament una nena. Què recordes d’aquells primers anys en el voleibol? Què et va enganxar a aquest esport?

R: La veritat és que vaig començar molt petita. Normalment, es comença a les escoles, en pavellons amb condicions difícils: fa fred, no tens ni pals per a la xarxa i la muntes com pots. Però m’ho passava molt bé. A més, jugàvem en rombe, que al principi totes érem dolentes. La pilota botava tres cops abans que algú la toqués. Era espectacular. Suposo que el que em va enganxar va ser la diversió i el fet de fer esport, que sempre m’ha agradat.

Una etapa dura a la Blume

P: Després vas entrar a la Blume a tercer d’ESO i hi vas estar dos anys. Com va ser aquesta experiència? Què et va aportar a nivell esportiu i personal?

R: Va ser una experiència força dura, però alhora molt enriquidora. Hi ha molta disciplina, tothom és allà per entrenar i millorar. Encara que siguin esports diferents, veus que tots treballen igual de dur. Això motiva molt.

P: Com era el dia a dia a la Blume?

R: Tot estava supermarcat: àpats, entrenaments, descansos. No hi havia gaire oci, però t’ho passaves bé amb els companys. Va ser una etapa molt bona.

Arribada al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau

P: En sortir d’allà, vas arribar al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. Què va significar per a tu formar part d’aquest club per primera vegada?

R: Hi vaig venir perquè ja hi era una companya meva, la Carol Matamoros, i algunes altres que coneixia. Tarragona tampoc és gaire gran. Vaig triar Sant Pere perquè era el club més proper que competia a la màxima categoria catalana, Primera Catalana. I vaig pensar: per què no? A vegades va bé canviar.

Judit Terrats al saque con el senior femenino de Tarragona SPSP
Judit Terrats fent el servei | Albert Fabregat

Experiència al Club Voleibol Sayre

P: A la temporada 21-22 vas jugar amb el Club Voleibol Sayre, però el projecte no va sortir com esperaves i vas decidir tornar aquí, a casa. Quins aprenentatges et vas endur d’aquella experiència?

R: Sí, a vegades les temporades no surten com un vol. Venia de la Blume, de temporades molt exigents però bones, amb gent que competia al màxim. Quan portes aquesta dinàmica, esperes que les noves experiències siguin igual d’intenses, però no sempre és així. Em vaig endur un xoc de realitat: per molt que t’agradi el voleibol, no tot sortirà bé. Vaig aprendre a gestionar els errors i a acabar les temporades, fins i tot quan no són les millors.

Judit Terrats: “Per molt que t’agradi el voleibol, no tot sortirà bé”.

Un any de descans i retorn al voleibol

P: L’any passat vas decidir fer una pausa per viatjar, tot i que vas continuar entrenant amb alguns equips. Com va ser aquell any? Et va servir per veure el voleibol d’una altra manera?

R: Sí, totalment. Sempre havia estat en la dinàmica del voleibol. Se’m va ajuntar que l’última temporada no va ser com volia i tampoc tenia clar què estudiar. Així que vaig decidir fer les maletes, viatjar i aprendre anglès, que era una assignatura pendent. Però al cap de dues o tres setmanes ja estava escrivint a un club: “Ei, puc entrenar amb vosaltres?”. Em van dir que sí i vaig anar entrenant, però soc molt competitiva i el fet de no jugar partits m’afectava. Em feia mandra entrenar sense competir, era com anar a jugar a les bales.

El retorn de Judit Terrats al Tarragona SPSP

P: Què et va motivar a tornar? Vas notar moltes diferències respecte a la teva primera etapa?

R: Sí, perquè sobretot en aquestes edats, els canvis psicològics es noten molt. Jo abans era la nena petita de l’equip. Ara, encara que som un equip superjove, el rol és diferent. Tot i que no tinc 40 anys com quan jugava amb l’Evi o l’Ingrid, el rol segueix sent diferent. A més, en les noves generacions hi ha moltes juvenils, perquè com que som un club petit, cal omplir l’equip. Però la sensació i tot això és el mateix.

Judit Terrats jugando a voleibol en el senior femenino de Tarragona SPSP
Judit Terrats a la pista | Albert Fabregat

P: A nivell personal, com valores la teva temporada fins ara?

R: Bé, òbviament, tothom et va perseguint pel tema de l’ascens nacional, l’ascens nacional. Però aquí venim a entrenar, perquè dona igual que siguem 4 o 8. Ens intentem passar bé. Jo intento aportar tota l’experiència que tinc, la poca experiència que tinc del voleibol, a les meves companyes, siguin més grans o més petites, no importa. Al final, ens hem d’ajudar entre totes.

Habilitats de Judit Terrats

P: Quins creus que han estat els teus punts forts i en quins aspectes t’agradaria millorar aquesta temporada i al llarg de la teva carrera?

R: El meu punt fort diria que és la meva actitud, perquè soc una persona bastant fàcil de portar amb les altres. Les companyes noves, per exemple, les petites, que és el primer any que jugo amb elles, he connectat molt fàcilment amb elles. Tot i que no és una connexió d’amigues com tenen entre elles, crec que això ajuda al fet que elles juguin més tranquil·les. Una bona connexió amb l’equip sempre fa molt. I febleses, sí, n’hi ha algunes. No et trauré el pergamí perquè no acabo. Però sempre he tingut pendent millorar la forma física, ja estic en això ara que tinc una mica més de temps. Sempre hi ha coses a millorar.

P: Com deies, ajudar les joves és important perquè no estiguin nervioses al camp, no?

R: Totalment, al final el més important és jugar amb persones que estan allà, agafant nivell. De fet, la Veronika és un exemple perquè ella, al final, és una bona jugadora i està jugant bé, però el rol que té és de col·locadora, la qual cosa implica molta responsabilitat. Així que tenir jugadores amb més experiència que t’ajudin i et donin més confiança a l’hora de sortir a jugar és fonamental.

P: L’equip està segon a la Lliga, com esteu afrontant aquesta fase de promoció?

R: Bé, sí, estem segons a la Lliga, però està molt apretat, perquè estem a quatre punts de les primeres, empatades amb les terceres, a dos o tres punts de les quarts. Tot està molt apretat. Anem en segona posició, però no ens podem relaxar. Anem partit a partit. El nostre objectiu no és pujar a Primera Nacional, ho hem intentat moltes vegades, però no ha sortit. Ara estem enfocades en la promoció i veurem què passa. Al final, com diuen, quan menys t’ho esperes, pot arribar.

CV Gavà, proper compromís del sènior femení de Tarragona SPSP

P: Aquest cap de setmana us enfrontareu al CV Gavà, quin tipus de partit esperes?

R: Bé, ja els vam guanyar a casa. La veritat és que vam jugar molt bé. El que caracteritza el nostre equip és que a vegades estem molt bé o sembla que juguem com cadets. Llavors, el repte és trobar el punt mitjà. Si juguem bé, perfecte. Si les altres són millors, doncs aplaudim i ja està. Però el més important és jugar bé, sense importar el rival. Donem-ho tot i que el partit surti com surti.

P: Quines creus que seran les claus per portar-nos la victòria?

R: Les claus per a la victòria són les que et deia abans: connexió amb l’equip, jugar bé, tranquil·les, sense pressió. Si ho guanyem, ho guanyem, i si no, doncs no passa res.

P: Cada partit és una sorpresa. Com ho veus tu?

R: Totalment, és que hi ha moltes sorpreses. Per exemple, el Sabadell aquest cap de setmana passat havia de guanyar, però no ho va fer. Hi ha equips molt igualats i molta competència. El primer pot guanyar al darrer, i viceversa. A vegades sembla que juguem com cadets i altres com a la Superlliga. Però això li passa a tots els equips, i el més important és que anem lluitant, partit a partit.

P: Per acabar, quin missatge li manaries a l’afició?

R: Doncs que ens vingueu a veure més, perquè aquí sempre veiem algunes cadires buides. Si un diumenge o dissabte no teniu res millor a fer, porteu la berenada, veniu a veure’ns i que esteu tots benvinguts. Sobretot, porteu bombos i crideu perquè de vegades necessitem aquest suport.

Gerard Osorio: «En casa hemos competido de tú a tú contra todos»

Gerard Osorio: “A casa hem competit de tu a tu contra tothom”

Gerard Osorio celebrando

Màxim anotador de l’equip aquesta temporada

Gerard Osorio, de 31 anys (1993), és l’oposat titular de l’Instercap Asisa Tarragona SPSP, sent una peça clau en l’esquema de Vlado Stevovski. Amb una trajectòria que l’ha dut per diversos equips i competicions de primer nivell, la seva experiència i qualitat han estat fonamentals per al creixement de l’equip roig. Aquesta temporada afronta el repte de liderar amb el seu joc i aportar tota la seva veterania en el retorn dels cooperativistes a la màxima divisió estatal, a més de certificar la tan desitjada permanència.

En Gerard coneix bé l’exigència de la categoria i la importància de mantenir la mentalitat competitiva en cada partit. D’altra banda, la seva presència és un referent per als jugadors més joves, que veuen en ell un exemple de treball i constància.

Gerard Osorio, jugador de Tarragona SPSP
Gerard Osorio atacant una pilota contra UPV Leleman Conqueridor | Albert Fabregat

El camí fins a ser oposat

PREGUNTA: Ets oposat, una posició clau en l’atac. Sempre has jugat en aquesta posició o vas començar en una altra?

RESPOSTA: No, realment quan vaig començar, com sol passar quan ets més alt que la mitjana, vaig jugar en diverses posicions. Al principi fas una mica de tot, però després em vaig anar orientant cap al rol de central. Tot i això, ja en etapa cadet i juvenil de primer any, vaig començar a jugar tant de receptor com d’oposat.

P: Quines creus que són les qualitats essencials per a un bon oposat?

R: Més enllà de la part tècnica, crec que un oposat ha de ser capaç de trobar solucions en situacions complicades. Moltes vegades ens arriben pilotes altes o no del tot idònies, i hem de ser capaços de convertir-les en punt. Però, per sobre de tot, la funció principal d’un oposat és atacar.

P: Has jugat amb molts col·locadors al llarg de la teva carrera. Amb quin has sentit millor connexió a la pista?

R: És complicat escollir-ne només un. He jugat amb molts col·locadors i amb diversos he tingut una gran connexió. Per exemple, amb l’Héctor García, que també va jugar aquí, o amb l’Ángel Trinidad. Al final, amb el temps i la feina, acabes entenent-te amb tots.

Héctor García colocando un balón en el CV SPSP
Héctor García jugant al CV SPSP | RFEVB

La trajectòria de Gerard Osorio

P: Has jugat en equips històrics a Espanya i també a França. Com han influït aquestes experiències en la teva evolució com a jugador?

R: De cada equip i de cada etapa n’aprens alguna cosa. No a tots els equips tens el mateix rol o la mateixa responsabilitat, però sempre en trec alguna cosa positiva. Fins i tot de temporades més complicades, com la passada, pots extreure aprenentatges que t’ajuden a millorar.

P: Precisament, la temporada passada vas estar al Villena-Petrer. Aquest estiu vas decidir venir a Tarragona. Què et va convèncer per apostar per aquest projecte?

R: Vaig parlar diverses vegades amb el Vlado i el Nenad, i em van mostrar el seu interès perquè vingués. També tenia referències de companys que havien estat aquí i parlaven molt bé del club i de l’ambient de treball. Jugar en un equip català també era una cosa que em motivava. Tot va sumar per prendre la decisió de venir.

Gerard Osorio: una peça clau per a la permanència

P: Dus 311 punts en atac en 19 partits, amb una mitjana de 16,4 punts per partit. A més, ets el tercer millor sacador i el quart màxim anotador de la lliga. T’esperaves aquest rendiment a l’inici de la temporada?

R: No en sabia les xifres exactes. Després de cada partit analitzem les estadístiques, però no m’hi fixo massa. És cert que l’oposat sol ser el jugador que més punts fa en un equip. He tingut altres temporades en què també he estat en xifres similars, però l’important no és només la quantitat de punts, sinó l’eficàcia i l’impacte en el joc de l’equip.

P: Ets un dels jugadors més utilitzats pel Vlado, havent disputat tots els sets de la temporada. Com afrontes aquesta confiança?

R: Per a mi és una cosa positiva. Jugar et dona confiança. La responsabilitat és la mateixa que la de qualsevol altre jugador de la lliga en la meva posició. Alguns dies em tocarà a mi assumir el protagonisme ofensiu, però altres dies serà un altre company. L’important és que l’equip sumi.

Gerard Osorio: “He millorat força en el servei. És un aspecte que hem treballat molt i s’ha reflectit en els partits.”

P: Hi ha algun aspecte en què t’agradaria continuar millorant?

R: Sí, alguns detalls tècnics, com la varietat en els recursos d’atac. El Vlado insisteix que busqui més opcions, com fintes més precises o jugar més amb el bloqueig. Són coses que continuo treballant per millorar la meva efectivitat en aquells moments clau.

L’objectiu d’Instercap Asisa Tarragona SPSP és la permanència

P: L’equip està en plena lluita per la permanència. Com esteu afrontant aquest tram final?

R: Sabem que no hi ha res fet. Queden tres partits, però només ens hem de centrar en el proper. A casa hem competit de tu a tu contra tothom, i tenim confiança que podem aconseguir els punts necessaris per assegurar la permanència.

Gerard Osorio junto a sus compañeros celebrando un punto
Instercap Asisa Tarragona SPSP celebrant un punt | Albert Fabregat

Gerard Osorio: “El Vlado em dona indicacions en moments puntuals: ajustar el servei, buscar alternatives en atac, etc. És molt detallista i sempre ens dona eines per millorar.”

P: El proper partit és contra el Pamesa Teruel. Què n’esperes d’aquest enfrontament? Com l’afronteu?

R: Bé, una mica el que deia abans: el partit, sent aquí, ells vindran d’una setmana en què han jugat la Copa del Rei i després tenen un altre partit aquesta setmana, cosa que pot ser una arma de doble tall. Tant pot ser que arribin amb més ritme, com que necessitin una mica de descans. El més important és el que treballem al nostre costat de la xarxa. Estic convençut que, si donem el màxim que podem donar, podrem treure el partit sense problemes.

P: I ja per acabar, què li diries a l’afició de cara a aquest partit?

R: Li diria a tothom que pugui acostar-s’hi, que ho faci, i si encara no ho han fet, que vinguin, perquè segur que s’ho passen bé i a nosaltres ens dona aquest impuls extra per afrontar el partit. Quan juguem a casa es nota molt i s’agraeix molt el suport de l’afició.

Foto de la portada: Albert Fabregat

Veronika Stevovska: «Podemos competir contra todos los equipos»

Veronika Stevovska: “Podem competir contra tots els equips”

Veronika Stevovska jugando en el senior femenino de Tarragona SPSP

Una de les majors promeses del club

Veronika Stevovska, de 16 anys (2008), és la col·locadora titular del sènior femení del Tarragona SPSP. Després de més de mitja vida dedicada al vòlei, ara se li recompensa tot aquest esforç i dedicació.

Veronika Stevovska: “Porto més o menys set anys, però des de molt petita he viscut les emocions del vòlei perquè el meu pare ha estat jugador durant molts anys en aquest club.”

Tot i que li va costar molt controlar els nervis quan sortia a jugar, les seves companyes i l’Edu, l’entrenador, l’han ajudat molt a treure’s pressió.

La canterana roig-i-negre reconeix que quan un partit es posa en una situació complicada, dirigeix l’equip per intentar remuntar i acabar guanyant. Tot i que l’objectiu és jugar bé, competir i gaudir a la pista, la cirereta del pastís seria classificar-se per als play-offs d’ascens a Primera Nacional.

PREGUNTA: Quines característiques creus que ha de tenir una bona col·locadora?

RESPOSTA: Bé, crec que cal treballar molt per aconseguir millorar la tècnica i la precisió. També és clau prendre bones decisions en cada moment, ja que una bona distribució del joc t’ajuda a aconseguir les victòries.

P: Tens alguna referent?

R: Sí, m’agrada molt des de sempre la Maja Ognjenović, que és la col·locadora de la selecció de Sèrbia. I també m’agrada aprendre de les jugadores a nivell internacional. Veig molt la Lliga italiana i la Lliga de Campions.

Maja Ognjenovic colocadora selección Serbia voleibol
Maja Ognjenovic col·locant una pilota | FIVB

P: I de què jugaries si no fossis col·locadora?

R: La meva posició m’agrada molt des de sempre, però si no, potser d’oposada, perquè també em crida molt l’atenció.

Els inicis de Veronika Stevovska al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau

P: Estàs al club des de fa anys, què recordes del teu primer dia aquí?

R: Com he dit abans, porto des de molt petita veient el meu pare jugar i també entrenant els seus jugadors. Així que tinc molt bons records del club i dels meus primers dies al vòlei.

Veronika Stevovska: “El vòlei és un esport que m’ha marcat per sempre.”

P: Has tingut molts entrenadors i entrenadores al llarg de la teva vida. De qui et recordes més? De qui tens millor record?

R: Tots els entrenadors que he tingut m’han aportat molt, tant a nivell tècnic com de disciplina, però sobretot el que més m’ha ajudat ha estat el meu pare, ja que jugava de col·locador també. M’ha ajudat donant-me consells sobre millorar la tècnica, l’actitud, la disciplina que cal tenir al camp… perquè això et fa millorar com a persona i com a jugadora.

Veronika Stevovska: nova jugadora al sènior femení

P: Com va ser el salt al primer equip?

R: El més difícil per a mi va ser controlar els nervis, perquè sentia que carregava amb una gran responsabilitat per la meva posició, ja que la col·locadora ha de distribuir el joc, però la veritat és que les meves companyes m’han ajudat molt a integrar-me.

Veronika Stevovska celebrando un punto con el senior femenino de Tarragona SPSP
Celebració d’un punt del sènior femení de Tarragona SPSP | Albert Fabregat

P: Et va costar adaptar-te?

R: No, perquè ja et dic que tant l’entrenador com les meves companyes van fer molt més còmode que m’adaptés a l’equip.

P: I contra quin equip vas debutar?

R: Recordo que l’any passat vaig jugar contra Torredembarra, a casa. L’entrenador em va donar l’oportunitat d’entrar, canviar la dinàmica del joc, vam aconseguir remuntar i finalment guanyar el cinquè set.

P: I estaves nerviosa o no?

R: Sí, la veritat és que estava molt nerviosa, però vaig intentar calmar els nervis per concentrar-me, treure el millor de mi mateixa per poder guanyar el partit.

Veronika Stevovska colocadora senior femenino Tarragona SPSP
Veronika Stevovska preparant-se per fer el servei | Albert Fabregat

El gran esforç de Veronika Stevovska

P: Amb 16 anys ets titular al sènior femení. Com ha estat aquest procés?

R: He treballat molt dur durant molts anys, molt de temps, i sempre he intentat aprendre de tots els meus errors, d’escoltar els consells que m’han donat els entrenadors i, sobretot, la passió que sento per aquest esport m’ha ajudat molt a millorar.

P: Fa ja un parell d’anys que estàs amb l’Edu. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?

R: Com que l’Edu també era col·locador, m’ha ajudat molt a prendre bones decisions, a aprendre a distribuir el joc, perquè en cada moment has de mirar com està la jugadora i passar la pilota a la persona indicada.

P: L’any passat us vau classificar per als play-offs d’ascens, però us va eliminar el Vallbona a semifinals. Com vas afrontar aquella derrota?

R: El nostre objectiu era poder arribar als play-offs, així que ho vam aconseguir. Estàvem molt contentes i orgulloses de la feina que havíem fet. Un cop allà, ens vam trobar amb un equip que en aquell moment va jugar molt millor que nosaltres. Així que la derrota ens va servir per aprendre, millorar i superar-nos per tornar-ho a intentar aquest any.

P: En aquesta segona fase, ara mateix esteu segones, però està tot molt ajustat: només hi ha tres punts de diferència entre vosaltres i les cinquenes classificades, el Vilassar. Com ho veus? Com se sent això dins l’equip?

R: Bé, anem a poc a poc i ens concentrem en cada partit. De moment anem amb seguretat i confiança, així que crec que podem competir contra tots els equips, i amb la feina que estem fent anem sumant partit a partit.

Un canvi de dinàmica pot ser clau

P: Com en tots els partits, hi ha moments en què un set es pot complicar. Com afronta la Veronika Stevovska, sent col·locadora, el fet d’intentar aixecar l’ànim de les teves companyes?

R: Tot i que els nervis també poden jugar-te una mala passada, intento relaxar-me, centrar-me en el que he de fer i motivar les meves companyes, perquè la meva posició no és només repartir el joc, també implica transmetre confiança a les companyes.

Veronika Stevovska bloqueando una pelota
Veronika Stevovska bloquejant | Albert Fabregat

P: Com és l’ambient dins de l’equip?

R: Tant al juvenil com al sènior, ens portem totes molt bé. Crec que és perquè som un equip jove, que tenim el mateix objectiu i entre totes ens ajudem molt, ens donem suport, i això es nota molt a la pista.

P: I amb qui et portes millor?

R: És normal que amb les de la meva edat tingui millor relació, perquè ens coneixem de tota la vida, així que amb elles.

P: I com és jugar amb la teva germana Anika dins del mateix equip?

R: És molt bo. M’ajuda perquè tinc una persona de confiança al camp. Sé que en qualsevol moment puc comptar amb ella, tant si és una situació delicada com si és un bon moment.

Anika Stevoska y Veronika Stevoska, jugadoras del senior femenino de Tarragona SPSP
Les germanes Anika Stevovska i Veronika Stevovska

P: Ets una referent per a totes les noies que comencen aquí joves, perquè tu també vas començar molt jove. Què els diries?
R: Els diria que, al final, el que et fa aconseguir el teu objectiu és treballar diàriament. També la dedicació a aquest esport és molt important per arribar a millorar.

Confiar en el procés és clau per a elles

P: L’objectiu és clar, cal classificar-se per als play-offs, oi?

R: Bé, el nostre objectiu principal és jugar bé, competir contra tots els equips, treure el millor de nosaltres mateixes sense pressió i al millor nivell que puguem.

P: Aquest dissabte a les 16:00 h jugueu un partit molt important contra un rival directe, el Volei Sant Just. Què li diries a l’afició?

R: Encara que el partit sigui fora de casa, a Sant Just, ja sabem que la nostra afició sempre ens dona suport, així que això ens ajuda a jugar amb confiança i així podem guanyar.

Foto de la portada: Albert Fabregat

Entrevista | Pablo Rosales: «Cada vez tengo más confianza»

Entrevista | Pablo Rosales: “Cada vegada tinc més confiança”

Pablo Rosales, jugador de Instercap Asisa Tarragona SPSp junto a Elio Carrodeguas, Gerard Osorio, Vlado Stevoski y Carlos Segura

Una de les grans promeses d’Instercap Asisa Tarragona SPSP

Pablo Rosales, de 18 anys (2006), és un dels jugadors amb més potencial dels cooperativistes. Va començar a jugar a voleibol fa set temporades i, avui dia, és una peça clau per a l’esquema de Vlado Stevoski. Des que va fer el salt al primer equip, ha anat guanyant cada cop més confiança. L’any passat va haver de ser el col·locador titular en tota la Copa Príncep, fet que va suposar un gran repte per a ell.

Sempre que Pablo Rosales està sobre la pista, intenta donar el màxim per a l’equip. Aquesta temporada ha demostrat molt sempre que el tècnic roig li ha donat l’oportunitat. El pròxim dissabte 15 de febrer buscarà, juntament amb tot l’equip, guanyar un altre partit més al seu fortí, el PM SPSP.

PREGUNTA: Quines característiques ha de tenir un bon col·locador, segons Pablo Rosales?

RESPOSTA: El col·locador, com que és el dirigent de l’equip, ha de tenir la ment més calmada, però alhora ser la veu pensant de l’equip. Crec que és una responsabilitat molt gran i hauria de ser bo a l’hora de saber com està anímicament cadascú a la pista.

P: Tens algun referent en el món del voleibol?

R: Bé, tots hem vist voleibol internacionalment, al màxim nivell, et diria Luciano De Cecco o Simone Giannelli.

P: De tots els col·locadors contra els quals has jugat, qui és el que t’ha sorprès més?

R: Quan vam jugar contra Manacor, em va sorprendre molt Rubén Lorente, encara que, en general, a la Superlliga 1 hi ha molt nivell.

P: De què jugaries si no fossis col·locador?

R: Donada la meva capacitat física, tret que la treballés molt, no em quedaria més remei que jugar de líber, ja que soc hàbil amb els dits i amb les mans.

Els inicis de Pablo Rosales

P: Fa anys que ets al club, què recordes del teu primer dia aquí?

R: Bé, vaig conèixer gent que s’ha quedat durant anys, aquells dies de conèixer en Guillem, la gent que tenim ara al primer equip, que al final s’han acabat quedant amb nosaltres. Moltíssima nostàlgia, recordo anar progressant a poc a poc en l’esport que t’agrada i anar-hi enganxant cada cop més.

P: Has tingut molts entrenadors al llarg de la teva vida, però de qui et recordes més? De qui tens millor record?

R: En Vlado, per descomptat, és qui m’exigeix més dia a dia, però si hagués de quedar-me amb un, al llarg de tota la meva carrera, em quedaria amb en Miguel Fuente, ja que m’ha ensenyat moltes coses sobre els desplaçaments, com s’ha de moure un col·locador…

Pablo Rosales i la seva entrada al sènior masculí

P: Com va ser el salt al primer equip? Et va costar adaptar-te?

R: Va ser tot un procés d’aprendre dels que hi eren, en Carlos Mora, l’any passat, vaig tenir també moltes oportunitats i això em va anar endurint una mica i traient-me els nervis que tens quan debutes. A partir d’aquí, anar millorant en els moments de tensió…

P: Contra qui vas debutar?

R: Aquest any vaig debutar a la Copa Catalana, contra els Vikings Prat, i després a la lliga oficial contra Manacor.

P: I amb el primer equip, l’any passat o un altre?

R: L’any passat no et sabria dir quin va ser el primer partit, però sí que recordo partits contra l’Illa Grau i Eivissa en què en Vlado em va donar més oportunitats per demostrar-me.

P: Estaves nerviós en aquells primers partits?

R: Ha estat tot un procés, cada cop tinc més confiança, en Vlado també me’n dona molta més a l’hora de sortir a la pista. Al principi sí que em tremolava una mica el pols, ja que hi ha molta gent mirant, molt nivell en joc i qualsevol error et pot perjudicar.

P: Coneixes en Vlado des de fa molts anys i ell a tu també. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?

R: M’ha ensenyat moltes coses, molt de temps, molts entrenaments, molts consells, però si hagués de quedar-me amb una cosa, seria que m’ha ensenyat a qui he de donar la pilota, en quins moments determinats del partit, amb qui he de jugar i amb qui he de sortir.

Pablo Rosales junto a Denys González, Julián García-Torres, Elio Carrodeguas, Gerard Osorio, Isak Martí y Moisés Vásquez, jugadores de Instercap Asisa Tarragona SPSP

Un tram final de temporada molt intens

P: L’objectiu és clar: cal aconseguir la permanència. Queden 12 punts per jugar i sou a 4 de l’Arenal. Com ho veus?

R: Ara mateix estem en una situació molt bona, el cap de setmana passat vam guanyar el Palma, que per a nosaltres era essencial, una final, i ara segueix depenent de nosaltres, ja que podem competir amb els equips. Si està a les nostres mans, depèn de nosaltres.

P: El pròxim dissabte 15 de febrer jugueu una altra vegada a casa, a les 20:30 h, contra l’UPV Leleman Conqueridor, què t’agradaria dir a l’afició?

R: Poc més que no s’hagi dit durant tota la temporada, seguiu donant suport com ho feu. Sabem que juguem amb un jugador més dins del camp quan sou vosaltres animant. Ens veiem a les 20:30 h!