Una de les majors promeses del club

Veronika Stevovska, de 16 anys (2008), és la col·locadora titular del sènior femení del Tarragona SPSP. Després de més de mitja vida dedicada al vòlei, ara se li recompensa tot aquest esforç i dedicació.

Veronika Stevovska: “Porto més o menys set anys, però des de molt petita he viscut les emocions del vòlei perquè el meu pare ha estat jugador durant molts anys en aquest club.”

Tot i que li va costar molt controlar els nervis quan sortia a jugar, les seves companyes i l’Edu, l’entrenador, l’han ajudat molt a treure’s pressió.

La canterana roig-i-negre reconeix que quan un partit es posa en una situació complicada, dirigeix l’equip per intentar remuntar i acabar guanyant. Tot i que l’objectiu és jugar bé, competir i gaudir a la pista, la cirereta del pastís seria classificar-se per als play-offs d’ascens a Primera Nacional.

PREGUNTA: Quines característiques creus que ha de tenir una bona col·locadora?

RESPOSTA: Bé, crec que cal treballar molt per aconseguir millorar la tècnica i la precisió. També és clau prendre bones decisions en cada moment, ja que una bona distribució del joc t’ajuda a aconseguir les victòries.

P: Tens alguna referent?

R: Sí, m’agrada molt des de sempre la Maja Ognjenović, que és la col·locadora de la selecció de Sèrbia. I també m’agrada aprendre de les jugadores a nivell internacional. Veig molt la Lliga italiana i la Lliga de Campions.

P: I de què jugaries si no fossis col·locadora?

R: La meva posició m’agrada molt des de sempre, però si no, potser d’oposada, perquè també em crida molt l’atenció.

Els inicis de Veronika Stevovska al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau

P: Estàs al club des de fa anys, què recordes del teu primer dia aquí?

R: Com he dit abans, porto des de molt petita veient el meu pare jugar i també entrenant els seus jugadors. Així que tinc molt bons records del club i dels meus primers dies al vòlei.

Veronika Stevovska: “El vòlei és un esport que m’ha marcat per sempre.”

P: Has tingut molts entrenadors i entrenadores al llarg de la teva vida. De qui et recordes més? De qui tens millor record?

R: Tots els entrenadors que he tingut m’han aportat molt, tant a nivell tècnic com de disciplina, però sobretot el que més m’ha ajudat ha estat el meu pare, ja que jugava de col·locador també. M’ha ajudat donant-me consells sobre millorar la tècnica, l’actitud, la disciplina que cal tenir al camp… perquè això et fa millorar com a persona i com a jugadora.

Veronika Stevovska: nova jugadora al sènior femení

P: Com va ser el salt al primer equip?

R: El més difícil per a mi va ser controlar els nervis, perquè sentia que carregava amb una gran responsabilitat per la meva posició, ja que la col·locadora ha de distribuir el joc, però la veritat és que les meves companyes m’han ajudat molt a integrar-me.

P: Et va costar adaptar-te?

R: No, perquè ja et dic que tant l’entrenador com les meves companyes van fer molt més còmode que m’adaptés a l’equip.

P: I contra quin equip vas debutar?

R: Recordo que l’any passat vaig jugar contra Torredembarra, a casa. L’entrenador em va donar l’oportunitat d’entrar, canviar la dinàmica del joc, vam aconseguir remuntar i finalment guanyar el cinquè set.

P: I estaves nerviosa o no?

R: Sí, la veritat és que estava molt nerviosa, però vaig intentar calmar els nervis per concentrar-me, treure el millor de mi mateixa per poder guanyar el partit.

El gran esforç de Veronika Stevovska

P: Amb 16 anys ets titular al sènior femení. Com ha estat aquest procés?

R: He treballat molt dur durant molts anys, molt de temps, i sempre he intentat aprendre de tots els meus errors, d’escoltar els consells que m’han donat els entrenadors i, sobretot, la passió que sento per aquest esport m’ha ajudat molt a millorar.

P: Fa ja un parell d’anys que estàs amb l’Edu. Què has après d’ell? Què t’ha ensenyat?

R: Com que l’Edu també era col·locador, m’ha ajudat molt a prendre bones decisions, a aprendre a distribuir el joc, perquè en cada moment has de mirar com està la jugadora i passar la pilota a la persona indicada.

P: L’any passat us vau classificar per als play-offs d’ascens, però us va eliminar el Vallbona a semifinals. Com vas afrontar aquella derrota?

R: El nostre objectiu era poder arribar als play-offs, així que ho vam aconseguir. Estàvem molt contentes i orgulloses de la feina que havíem fet. Un cop allà, ens vam trobar amb un equip que en aquell moment va jugar molt millor que nosaltres. Així que la derrota ens va servir per aprendre, millorar i superar-nos per tornar-ho a intentar aquest any.

P: En aquesta segona fase, ara mateix esteu segones, però està tot molt ajustat: només hi ha tres punts de diferència entre vosaltres i les cinquenes classificades, el Vilassar. Com ho veus? Com se sent això dins l’equip?

R: Bé, anem a poc a poc i ens concentrem en cada partit. De moment anem amb seguretat i confiança, així que crec que podem competir contra tots els equips, i amb la feina que estem fent anem sumant partit a partit.

Un canvi de dinàmica pot ser clau

P: Com en tots els partits, hi ha moments en què un set es pot complicar. Com afronta la Veronika Stevovska, sent col·locadora, el fet d’intentar aixecar l’ànim de les teves companyes?

R: Tot i que els nervis també poden jugar-te una mala passada, intento relaxar-me, centrar-me en el que he de fer i motivar les meves companyes, perquè la meva posició no és només repartir el joc, també implica transmetre confiança a les companyes.

P: Com és l’ambient dins de l’equip?

R: Tant al juvenil com al sènior, ens portem totes molt bé. Crec que és perquè som un equip jove, que tenim el mateix objectiu i entre totes ens ajudem molt, ens donem suport, i això es nota molt a la pista.

P: I amb qui et portes millor?

R: És normal que amb les de la meva edat tingui millor relació, perquè ens coneixem de tota la vida, així que amb elles.

P: I com és jugar amb la teva germana Anika dins del mateix equip?

R: És molt bo. M’ajuda perquè tinc una persona de confiança al camp. Sé que en qualsevol moment puc comptar amb ella, tant si és una situació delicada com si és un bon moment.

P: Ets una referent per a totes les noies que comencen aquí joves, perquè tu també vas començar molt jove. Què els diries?
R: Els diria que, al final, el que et fa aconseguir el teu objectiu és treballar diàriament. També la dedicació a aquest esport és molt important per arribar a millorar.

Confiar en el procés és clau per a elles

P: L’objectiu és clar, cal classificar-se per als play-offs, oi?

R: Bé, el nostre objectiu principal és jugar bé, competir contra tots els equips, treure el millor de nosaltres mateixes sense pressió i al millor nivell que puguem.

P: Aquest dissabte a les 16:00 h jugueu un partit molt important contra un rival directe, el Volei Sant Just. Què li diries a l’afició?

R: Encara que el partit sigui fora de casa, a Sant Just, ja sabem que la nostra afició sempre ens dona suport, així que això ens ajuda a jugar amb confiança i així podem guanyar.

Foto de la portada: Albert Fabregat